Mont Ararat (5137m)

INTRODUCCIÓ:

L’Ararat és un cim de 5137m o 5165m segons bibliografia. Es troba a l’est de Turquia, a 16Km a l’oest de la frontera amb Iran i a 32Km al sud de la frontera amb Armènia.  El seu nom en turc és Agri Dagi i vol dir “muntanya del dolor”. És una muntanya imponent i de les més singulars de la terra pel fet de la seva àmplia base i per l’impacte de la seva silueta en el paisatge, ja que s’aixeca  imponent enmig la planúria i  és visible des de molts kilòmetres en qualsevol direcció. Té un altre petit cim al sud-est del cim principal que és el Petit Ararat de 3896m.

L’Ararat és un estratovolcà inactiu. L’última activitat volcànica registrada va ser un terratrèmol important al juliol de 1840.

Actualment l’Ararat pertany territorialment a Turquia. No obstant és part de l’Armènia històrica i tot un símbol nacional d’aquest país. Però després de la divisió fronterera pactada entre la URSS i Turquia al 1923, Armènia va perdre el territori que comprenia l’Ararat i aquest va quedar exclusivament en territori  turc. Aquest fet és encara avui molt dolorós pels  Armenis, ja que l’Ararat és un símbol nacional i omnipresent, pintat i representat per molts artistes al llarg dels temps i no hi ha casa o institució que no tingui una foto o algun símbol referent a la muntanya. El mont Ararat apareix en l’Escut d’armes d’Armènia i és clarament visible des de molts llocs del país, inclús de la seva capital Erevan. Segons sembla, els turcs van protestar en el seu dia a la URSS pel fet que la República d’Armènia inclogués l’Ararat en el seu escut d’armes. Segons diuen la resposta del Kremlin va ser si per cas la lluna i l’estrella de la bandera turca també eren part del seu territori.

L’Ararat és un cim sagrat venerat i respectat al llarg del temps per moltes religions (cristianes i musulmanes) per incloure varies llegendes. Entre elles la dels Déu Mil Màrtirs del món Ararat (la llegenda diu que eren soldats romans que es van convertir al cristianisme i, per això, varen ser crucificats a la muntanya). O la més important que està recollida en el llibre del Gènesis 8:4 com la muntanya on es va aturar l’Arca de Noé després del Diluvi Universal. S’han trobat al llarg dels anys (sobretot al 1950 i 2010) trossos de fusta d’entre 7000 i 10000 anys d’antiguitat que coincidirien amb els fets bíblics e inclús unes imatges “anòmales” de la muntanya fetes per satèl·lit que podrien correspondre per la forma a l’Arca sota del gel perpetuo. Però els historiadors/científics no acaben de donar els fets per científicament concloents.

MAPES:

CRÒNICA:

Per assolir aquest nou repte vam sortir de Barcelona fins a Istanbul. Allà ens va donar temps de fer un xic de turisme a la tarda per trobar-nos al vespre amb la resta de l’equip que compartiríem expedició i que havien sortit alguns uns dies abans i altres des de Madrid.

L’hotel d’Istanbul era força modest però la seva ubicació era fantàstica. I si no veieu les vistes que teníem des de la  terrassa.

Un cop ens vam trobar tots, vam anar a sopar a una terrassa que tenia unes vistes magnífiques cap a la Mesquita Blava i Santa Sofia. Allà ens vam poder conèixer un xic millor i vam parlar dels preparatius i de la logística de l’expedició. Vam resoldre dubtes i alguna que altre qüestió que havia quedat penjada.

L’endemà vam sortir, ara si, ja tots plegats cap a l’aeroport per agafar un vol cap a Van. Allí ens esperava un mini bus que ens duria fins a la ciutat de Dogubeyazit als peus de l’Ararat.

Pel camí vam fer algunes parades per veure llocs interessants del paisatge com aquests salts d’aigua, i en arribar a Dogubeyazit  vam anar a dinar.

Per la tarda vam visitar el famós palau d’Ishak Pasha que es va començar a construir al 1685 i que és una de les millors mostres de construcció del període otomà.

Després d’això, cap a l’hotel. Fem petar una mica la xerrada, sopar i cap a l’habitació a preparar els petates per tenir-ho tot llest per l’endemà.

Al matí ven d’hora i un cop esmorzats, sortim amb furgonetes per una pista que ens durà al lloc d’inici del Trekking on ens esperen els cavalls que duran la càrrega principal.

El programa a seguir és el següent:

               . Dia 1: Assolir el camp 1.

               . Dia 2: Aclimatació pujant al camp 1.

               . Dia 3: Nit al camp 2.

               . Dia 4: Atac al cim i tornar al camp 1.

               . Dia 5: Tornar del camp 1 a Dogubeyazit i trasllat a Van.

Dia 1 (Camp 1)

Comencem a caminar, primer per una pista (que és per on pujaven les furgonetes fins que el mal estat d’aquesta els obliga a parar força avall). Estem a uns 2200metres. A la mitja horeta ja la deixem a ma dreta per continuar, ara si, per la muntanya direcció al camp 1. El camp 1 està situat a 3200metres. Així que farem uns 1100 metres de desnivell des d’on ens han deixat les furgonetes. El camí és molt polsegut i va oscil.lant entre plans i pujada. Pel camí ens trobarem 2 campaments de nòmades abans d’arribar. I així, poc a poc (els guies van fent parades sovint i a un ritme força baix) arribem al camp 1.

Aquest està força bé, si no fos per la quantitat de pols que hi ha. És una zona molt àrida i ventosa, la qual cosa fa que s’aixequi pols i sorreta contínuament i aquesta entri a les tendes, petates i a tot arreu!!!.

Fem un Break per berenar i fer petar la xerrada i de seguida empalmem amb el sopar.

Dia 2 (aclimatació)

Un cop esmorzats comencem a caminar fins al camp 2 on estarem prop de dues hores per aclimatar. El camp 2 està a 4100 metres i aquí ja no hi ha treva possible. Ja des d’un bon començament puja amb molta inclinació i pols moooolta  pols!. Tot i així el camí és marcat i sense cap problema fora de l’alçada que ja es comença a notar si fas algun sobreesforç.

En estar-nos una estona al camp 2 tornem a baixar al camp 1 (Uff! Quin pal pensar que demà hem de tornar a fer el mateix camí!!!. Però així son les coses!).

És una manera original d'aclimatar, oi????

Ara toca tornar!

Ei! Però abans d'arribar al camp 1 toca sessió d' estretching amb l'Ibrahim!

Dia 3 (camp 2)

Tornem a fer el camí i ens instal·lem al camp 2 a 4130m. Aquest és molt precari. Moltíssima pedra i serveis desastrosos. Les latrines inservibles i tot molt incòmode, inclús per poder estar en grup. Però sols és una nit. Així que ens ho agafem amb filosofia (quin remei!).

Un cop descansats a la tarda la meitat del grup pugem uns 200 metres més per millorar l'aclimatació. I també per distreure'ns una mica! Jejeje!

Dia4 (Atac al cim i tornar al camp 1)

Sortim a les 2,30 hores de la matinada. No ha estat gens fàcil negociar sortir una mica més tard, però al final ho hem aconseguit. Sembla que el dia es presenta fred però estel.lat. A veure si tenim sort al cim!

A partir d'aquí no hi ha treva possible. Ja des del minut zero comença a pujar de valent, sense replans possibles. El ritme marcat pels guies és, però,  lent i continu. Així que anem pujant sense masses problemes.

Algun component del grup ha hagut de recular. I ens sap greu!

En començar a sortir el sol ens ofereix aquesta fantàstica imatge de l'ombra de l'Ararat com una figura piramidal perfecta! 

Ens trobem a uns 4850metres quan ens hem de calçar els crampons. Comença el glaciar!

Està molt gelat, però els crampons mosseguen bé. La falta d'aire es comença a notar de valent amb l'esforç. Uff! L'última pala es veu molt inclinada! Doncs "piano-piano" i ja veurem....

I així, sense presses assolim el CIM DE L'ARARAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

La veritat és que ha estat molt emocionant la rebuda que ens han fet els companys quan l'Arnau ha arribat al cim!!! Sort que tant la Txell com jo dúiem les ulleres de sol que si no.....

Un cop fetes les fotos de rigor, no ens estem gaire més estona, ja que tot i fer sol, fa un xic de vent i una Tº de -15ºC. Per tant....toca baixar!

La veritat és que hem tingut molta sort. Avui els núvols s'han quedat a baix. Però NO tardaran en pujar i això accentuarà (i molt) la sensació de fred. Sort que ja estem de baixada!!!.

Arribar al camp 1 es fa una mica llarg excepte per l'Arnau que sembla que l'hagin drogat! La gent al.lucina (i jo també!). Va donant saltirons i corrent fent el pas del "mohicano". És increïble!

Dia 5 (tornada a Dogubeyazit i trasllat a Van)

Doncs res, això ja s'acaba! Desmuntem el campament i carreguem totes les coses als cavalls. Renoi si n'hi han!

I així anem baixant i ens fem les últimes fotos amb l'Ararat de fons.

El dia d'avui s'ha fet més lleuger comparat amb el d'ahir. Arribem a baix molt contents i satisfets. Ens fem una foto amb l'Ibrahim (el cap dels guies) i tornem a Dogubeyazit a recollir trastos i ens traslladem a Van.

No us podeu imaginar el plaer que és ficar-se a la dutxa després de tants dies de menjar pols i més pols! I no us dic com sortia l'aigua!!!!!

Ha estat una experiència molt positiva, agradable i satisfactòria. El grup ha estat collonut, sempre unit i sense estridències. Vaja, una experiència per repetir-la! I segur que ho farem!

I com sempre, us deixem amb un muntatge de fotos que sempre és millor que aquesta parrafada!!!!

Que ho disfruteu!

Fins la propera!

Arnau, Txell i Onofre.

Read More

TURQUIA

Les vacances d'aquest any, les hem destinat a Turquia. Hem dividit el viatge en dos parts ben diferenciades: Una aventurera i una turística. Així hem fet una petita expedició i hem pujant al nostre primer 5 mil !!!. Hem pujat al Mont Ararat (5135m) i que farem una entrada apart per descriure l'experiència. La part més turística i cultural ha estat amb la visita a la ciutat de Van al finalitzar l'ascensió a l'Ararat per passar després uns dies a la Capadòcia i com no a la històrica Istanbul.

Pel camí ens hem deixat de veure el Mont Nemrut ( una de les visites que més gràcia ens feia però que per un error de programació es feia molt feixuc i carregós poder-ho incloure en els dies que teníem. En fí, un petit error i que ens fa deixar enrere una petita meravella poc coneguda i que difícilment podrem incloure o afegir en un altre viatge. Però en fi, tot i això ha estat unes vacances molt rodones i que han sortit la mar de bé.

Turquia és una república a cavall entre Europa i Àsia que va néixer al final de la primera guerra mundial al 1923 i que fins llavors estava dominada per l'imperi Otomà. Té un sistema parlamentari democràtic i el 99% de la població és musulmana. Pertany a organitzacions com l'ONU, OTAN o el Consell d'Europa i han demanat des del 2005 l'ingrés a la Unió Europea. És un país molt gran (780.580 Km quadrats) i més de 79 milions d'habitants. La seva capital és Ankara tot i que la ciutat amb més habitants i més important és sens dubte Istambul. La seva moneda és la lira turca (1 Euro = 2,5 LT), l'idioma oficial el turc i se li ha de sumar una hora de desfàs horari respecte a Catalunya (a l'estiu).

VAN

Van és una ciutat de l'Est de Turquia i gens turística. I aquest és l'encant que té. Té poques coses interessants per visitar i el més destacat és veure com viuen realment els turcs, sense trobar absolutament cap turista i així poder gaudir de la més autèntica Turquia. Sols hi vam estar un dia per tal d'agafar després el vol d'enllaç cap a Turquia. Ah! I m'ho deixava! Vam visitar un Hamam (els homes sols, és clar!) després de l'ascensió a l'Ararat que va ser una experiència interessant.

Vam visitar el Castell de Van (Van Kalesi) amb unes vistes espectaculars al llac i vam veure els famosos gats blancs, únics al món que tenen un ull blau i l'altre verd. Però per nosaltres el més destacat sens dubte, va ser la visita al llac de Van (Van Gölu) de 3750 Km quadrats. Així vam fer la visita a l'Església de la Santa Creu (Akdamar Kiliseri) que es troba en una illa a 3Km de la vora del llac agafant un petit ferri que t'hi porta.

Aquesta església és una de les  meravelles de l'arquitectura armènia i està localitzada en lo alt de l'illa. Les pintures del seu interior estan molt deteriorades, però els seus relleus bíblics a la pedra que donen tota la volta a l'església son interessantíssim de veure i molt ben conservats. En ells es poden veure fragments d'històries bíbliques d'Adam i Eva, Jonàs i la Balena, David i Goliat, Sanson…. Va ser una visita molt agradable, tranquil.la i que va valdre molt la pena.

De Van ens dirigim a l'aeroport i…. sorpresa! El vol cap a Capadòcia l'han anul.lat! ( no us penseu que va ser fàcil descobrir-ho ja que per sorpresa nostre NINGÚ parlava anglès a l'aeroport, ni tant sols la noia de reclamacions que tenia que arreglar el problema nostre i de molts turcs alguns molt enfadats!). Bé, la història va ser que vam tenir que agafar 3 vols!!!: Van-Ankara, Ankara-Istambul, Istambul-Kayseri. Tampoc va ser tant greu, ens ho vam agafar com una experiència i la veritat és que els vols van ser molt lligats i sols ens va retardar que en comptes d'arribar a les 10hores del matí, vam arribar a les 14hores perdent així únicament el matí.

A Kayseri  vam llogar un cotxe per tal de poder-nos moure lliurement per la capadòcia, cosa que vam encertar moltíssim per la llibertat que aquest ens va donar, tot i els problemes del GPS (molts llocs i pobles no els troba) i així experimentar la conducció turca!

CAPADÒCIA

La Capadòcia és sens dubte, juntament amb Istambul un dels atractius turístics més importants de Turquia. Està situat a ple cor del país i consta de tot un seguit de formacions lunars i paisatges surrealistes d'esglésies, cavernes ancestrals i pobles de postals formats per roca volcànica piroclàstica no consolidada i que ha estat emmotllada per l'aigua i l'erosió durant mil.lenis, formant avui en dia aquestes curioses i capritxoses formes.

El resultat és fascinant, tot un paisatge format per enormes bolets de pedra, "xemeneies de fades", sinuoses crestes i valls profones amb puntiagudes arestes i ondulacions, envoltat de coves com si fos un formatge suís.

Les indicacions són molt bàsiques a l'igual que els mapes, fulls que et proporcionen. També per internet el caos de noms és impressionant. Pel que vaig poder esbrinar:

            . Baglidere (Vall Blanca).

            . Ballidere (Honey valley- Vall de la mel)

            . Vall de Zemi (Vall de l'amor)

            . Vall Meskendir (ajunta la vall vermella (Kizil) i vall rosa (Güllüdere vadisi)).

Què vam visitar?

Són moltíssims els llocs interessants per veure i visitar a Capadòcia. La selecció l'has de fer tenint en compte els dies que tinguis per veure-ho. 

Pasabagi o Pasabaglari

Aquest és un imprescindible. Perquè? Perquè es poden veure les famoses xemeneies amb esforç zero!. Es troben a peu de carretera i son espectaculars. Es localitza passat Cavusin en direcció Avanos on trobarem una cruïlla (a uns 500metres) direcció Urgüp que ho indica.

Llavors podem continuar la carretera cap la vall de Zelve que no vam veure per prioritzar altres valls però que un altre imprescindible (i dels menys freqüentats) és la Vall de Devrent. Aquesta s'ha de retrocedir uns 200m de Zelve i trobarem la bifurcació cap a Urgüp. A uns 2 Km trobarem Aktepe i en 2 Km més trobarem la vall presidida per la famosa imatge que s'assembla a un camell o cargol. Podem recórrer fàcilment un tros d'aquesta per admirar les seves extranyes formes. Per mi un imprescindible i poc massificat. És força diferent a les altres, sense xemeneies de fades o coves.

Vall Rosa (Güllüdere) i Vall Vermella

Aquest va ser el petit Trekking que vam fer. Dura unes 3-4 hores. Aquí no hi ha xemeneies de fades, però si forces esglésies i un paisatge fabulós i evidentment com el seu nom indica amb la pedra de tonalitats rosàcies. Aquest s'ha d'anar a buscar des de la població de Cavusin seguint la carretera per dins el poble i comença una pista. A uns metres trobarem la pedra que indica el començament de la Vall de Meskendir. Comencem el Trekking per aquesta i continuem fins trobar l'indicador de K2 que l'agafarem i comença la Vall Vermella que seguirem i enllaçarem amb la Vall Rosa fent així una bonica ruta circular.

Aquest és un senzill mapa però que ens va servir moltíssim per fer el Trek. Comences amb les ratlles taronges (Vall Meskendir) per seguir per les vermelles (Vall vermella) i tornar per les grogues (vall rosa).

Museu a l'aire lliure de Göreme

Sens dubte alguna és l'atracció turística per excel.lència de la Capadòcia i forma part del Patrimoni Mundial de la Unesco des del 1984. El nostre consell és anar-hi a primera hora o et pots trobar enmig d'innumerables grups organitzats que ho ocupen absolutament tot. S'ha de pagar entrada i té un suplement (8LT) per poder entrar a l'Església Fosca (Karalik Kilise). No us faci mandra pagar-ho, ja que és el més interessant del museu i on hi ha les pintures més ben conservades. També no has de deixar passar la visita a l'Església Buckle (Tokali Kilise) que es troba  fora del recinte a uns 50 metres retrocedint carretera a Göreme. És una de les més grans i força ben conservada i la seva visita està inclosa amb el preu de l'entrada al museu.

Vall Blanca (Baglidere)

Aquesta és una altre vall que es troba al costat esquerra de la carretera entre Göreme i Cavusin. Just al costat oposat de la Vall rosa. És un altre Trekking que es pot fer. Nosaltres vam entrar-hi amb el cotxe per la pista i el vam veure una mica, però un cop vist la Vall Rosa és més del mateix però en comptes de tenir colors rosacis, la pedra és més blanca i d'aquí el seu nom.

Castell o Roca d'Uchisar

És una alta roca volcànica perforada absolutament per túnels, finestres i habitacions i que la seva imatge és visible des de molts kilòmetres ja que és el punt més alt de la Capadòcia. Està evidentment a la població que porta el nom i no té cap pèrdua. S'ha de pagar entrada, però les seves vistes de totes les valls des del seu punt més alt i veure la posta de sol des d'aquí és una de les coses que no es pot perdre.

En tenir un dels hotels cave a Cavusin -Fairyland Cave- (molt recomanable) vam visitar just al seu costat l'Església de Sant Joan Baptista i al dia següent vam veure la posta de sol des del seu sostre. Fantàstic!!! 

Ens vam haver de llevar a les 4hores del matí per esmorzar i fer el vol en globus. Una d'aquelles experiències, cares si, però que s'han de fer i gaudir si estàs en un lloc tant especial com la Capadòcia. No us en penedireu!!!. És més barat llogar-ho un cop estàs allà que des d'aquí (a nosaltres els tres, 300Euros).

Kaymakli i Derinkuyu

Són les zones més allunyades de la Capadòcia (uns 45minuts en cotxe) però la seva visita almenys a una d'elles és imprescindible. Són autèntiques ciutats subterrànies en coves excavades en temps dels hititas i ampliades al llarg dels segles. Nosaltres vam veure la de Kaymakli que és la més gran. Interessant, curiós i a vegades força claustrofòbic!!!

Vall de la mel i de l'amor (Ballidere i Zemi)

Aquestes dues valls estan molt juntes i es troben entre Göreme i el seu Museu. Al costat dret de la carretera direcció al museu a l'aire lliure i just passar un hotel. Aquí és on es poden veure les roques amb més formes fàl.liques o de bolet (segons l'Arnau) i d'on deriva el seu nom (jo diria poc encertat).

Vam visitar altres valls com la de Pancarlik on trobem una altra església però que no son tan destacables.

ISTANBUL

Istanbul és la ciutat més gran de Turquia, i sens dubte la més important culturalment i econòmicament. Situada a la Tràcia oriental, vora l'estret del Bòsfor i a la confluència entre Europa i Àsia, és el principal port del país i inclou el port natural conegut com el Corn d'Or, travessat pel famós pont de Gàlata. La ciutat és també la capital administrativa de la província d'Istanbul, però no la de Turquia, que és Ankara. La seva població actual és de prop de 14 millions de persones, i això la fa una de les ciutats més grans d'Europa.

L'emperador romà Constantí el Gran va fundar la ciutat i la va anomenar Constantinoble en honor seu, a l'emplaçament de l'antiga colònia grega de Bizanci. Arran de la partició de l'Imperi Romà, en va esdevenir capital de la part oriental coneguda com l'imperi Bizantí. Després de la caiguda de Constantinoble el 1453, va entrar a formar part de l'imperi Otomà i de seguida en va esdevenir la capital. Abans de la conquesta, els turcs l'anomenaven İstanbul, però oficialment utilitzaven el nom àrab de Qusţanţaniyyeh (قسطنطنيه), en el sentit de "Ciutat de Constantí". Només fou a partir del 28 de març de 1930 que la ciutat fou reanomenada Istanbul de forma oficial.
Les Zones històriques d'Istanbul van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1985, pels seus importants monuments i restes històriques.


Vam tenir sols dos dies per poder gaudir de la ciutat. Així que els nostres esforços es van centrar en veure els principals monuments de part antiga de la ciutat, a més, és clar de patejar els seus carrerons plens de gent i de parades de tot tipus, provar el autèntics Donner Kebab i sopar excel.lentment en dues terrasses amb vistes privilegiades de Santa Sofia i de la mesquita Blava.

Santa Sofia (Aya Sofya)

Va ser construïda l'any 537 sent una de les principals Icones de l'esglesia Catòlica. Durant el segle XV va ser convertida en Mesquita i des del 1934 és un museu.

L'edifici principal es conserva pràcticament igual com en el S. VI malgrat els terratrèmols i les guerres. Té una cúpula impressionant de 32m de diàmetre i s'eleva a 56m del terra.

Mesquita blava (Sultan Ahmet Camii)

La seva construcció data del 1616. La va fer construir el Sultà Ahmet amb la intenció d'eclipsar la mesquita de Süleymaniye i Santa Sofia.

Per destacar la supremacia de l'islam sobre el Bizanzi cristià es va construir davant de Santa Sofia i sobre l'emplaçament del palau reial bizantí.

És l'única mesquita amb 6 minarets a excepció de la Gran Mesquita de la Meca.

Es diu mesquita blava pel color de les rajoles que hi ha a les parets del seu interior.

Gran Basar (Kapali Çarsi)

Fundat el 1461 pel Sultà Mehmet II. Es va dissenyar per ser el centre comercial de l'imperi.

Té un total de 22 portes d'accés, 61 carrers, ocupa una extensió de 307.000 m2 i té 4.500 botigues.

És el mercat cobert més antic del món.

Basar Egipci o de les espècies (Misir Çarsisi)

Construït el 1660 com a part del complex de la mesquita Nova.

Es força mes petit que el Gran Basar però molt més autèntic. Els carrerons del seu exterior estan atapeïts de gent i de botigues i parades de tot tipus. És fantàstic passejar pels seus carrers.

Basílica de la Cisterna (Yerebatan Saray)

Cisterna subterrània construïda durant el regnat de l'emperador bizanti Justinia I (527-565). Era un gran magatzem d'aigua per tal d'abastir els palaus imperials bizantins.

Ocupa 140m de llarg i 70m d'ample (9.800m2) amb 12 fileres de 28 columnes de marbre cadascuna de 9m d'alt. Ens va agradar moltíssim!!!. Molt, molt curiós!

Torre Gàlata (Galata Kulesi)

Aquests torre de 62m és uns dels monuments més característics de la ciutat. Va ser construïda el 1348 pels genovesos, principals aliats comercials de l'imperi Bizantí. Des de dalt hi ha unes vistes fantàstiques de la ciutat.

Palau de Topkapi (Topkapi Sarayi)

Entre l'any 1459 i el 1465, poc després de conquistar Constantinoble, Mehmet II va construir aquest palau per a que fos la seva residència personal. El palau es va mantenir com a residència habitual de sultans fins l'any 1853.

La part més interessant és l'Harem. L'Harem era un món a part ocupat per les esposes, concubines i  fills del Sultà. També hi vivien uns 200 eunucs negres com a servei de l'harem.
Aquí va ser l'únic lloc agobiant de gent i que NO ens va permetre fer bé la visita (entre d'altres coses no vam poder veure les joies). Va ser un cúmul de circumstàncies: Que el dia anterior estava tancat i que aquell dia van desembarcar 2 creuers enormes.

Creuer pel Bòsfor

Vam fer un mini creuer per un tros del Bòsfor per tenir així una imatge diferent i més global de la ciutat. Va ser interessant i vam poder veure la majoria de monuments, palaus i mesquites que estan situades al llarg de tot el riu.

El Bòsfor és l'estret que separa la part europea de Turquia (la Rumèlia) de la part asiàtica (l'Anatòlia), i connecta la mar de Màrmara amb la mar Negra. Fa 30 km de llarg, amb una amplada màxima de 3,7 km a la boca nord, i una de mínima de 750 metres entre les fortaleses d'Anadoluhisarı i Rumelihisarı.

vam visitar també la Mesquita de süleymaniye (Süleymaniye Camii), construïda entre el 1550 i el 1557 per en Soliman. És una de les principals obres de l'arquitecte Sinan, el millor arquitecte de l'imperi Otomà. La mesquita se situa al capdamunt d'un turó i la seva silueta domina des de l'horitzó com a mostra del poder del Sultà. També vam estar a la Mesquita Nova (Yeni Cami) encarregada per la sultana valide Safiye, mare del Sultà Mehmed III, l'any 1597. La construcció es va interrompre per l'execució per heretgia de l'arquitecte i el desterrament de Safiye després de la mort del seu fill. La va finalitzar la mare del Sultà Mehmed IV el 1663.

Pont Gàlata (Galata Köprüsü)

És un dels ponts que creua el "Corn d'Or" i connecta la part antiga amb la part nova d'Istanbul. Té 2 pisos, per dalt passen els cotxes i està ple de pescadors i a baix està ple de restaurants un al costat de l'altre. Des de dalt del pont hi ha unes bones vistes.

I aquest és el resum del nostre viatge. Us deixo com sempre amb un muntatge de fotos per fer-se més a la idea.
Han estat unes boniques vacances on hem gaudit de la natura i de l'aventura amb l'ascensió al nostre primer 5000, i també hem gaudit i après coses d'una altra cultura força diferent a la nostra, i que té una gran riquesa cultural, artística e històrica.

Arnau, Txell i Onofre.

Read More