INTRODUCCIÓ:
L’Ararat és un cim de 5137m o 5165m segons bibliografia. Es troba a l’est de Turquia, a 16Km a l’oest de la frontera amb Iran i a 32Km al sud de la frontera amb Armènia. El seu nom en turc és Agri Dagi i vol dir “muntanya del dolor”. És una muntanya imponent i de les més singulars de la terra pel fet de la seva àmplia base i per l’impacte de la seva silueta en el paisatge, ja que s’aixeca imponent enmig la planúria i és visible des de molts kilòmetres en qualsevol direcció. Té un altre petit cim al sud-est del cim principal que és el Petit Ararat de 3896m.
L’Ararat és un estratovolcà inactiu. L’última activitat volcànica registrada va ser un terratrèmol important al juliol de 1840.
Actualment l’Ararat pertany territorialment a Turquia. No obstant és part de l’Armènia històrica i tot un símbol nacional d’aquest país. Però després de la divisió fronterera pactada entre la URSS i Turquia al 1923, Armènia va perdre el territori que comprenia l’Ararat i aquest va quedar exclusivament en territori turc. Aquest fet és encara avui molt dolorós pels Armenis, ja que l’Ararat és un símbol nacional i omnipresent, pintat i representat per molts artistes al llarg dels temps i no hi ha casa o institució que no tingui una foto o algun símbol referent a la muntanya. El mont Ararat apareix en l’Escut d’armes d’Armènia i és clarament visible des de molts llocs del país, inclús de la seva capital Erevan. Segons sembla, els turcs van protestar en el seu dia a la URSS pel fet que la República d’Armènia inclogués l’Ararat en el seu escut d’armes. Segons diuen la resposta del Kremlin va ser si per cas la lluna i l’estrella de la bandera turca també eren part del seu territori.
L’Ararat és un cim sagrat venerat i respectat al llarg del temps per moltes religions (cristianes i musulmanes) per incloure varies llegendes. Entre elles la dels Déu Mil Màrtirs del món Ararat (la llegenda diu que eren soldats romans que es van convertir al cristianisme i, per això, varen ser crucificats a la muntanya). O la més important que està recollida en el llibre del Gènesis 8:4 com la muntanya on es va aturar l’Arca de Noé després del Diluvi Universal. S’han trobat al llarg dels anys (sobretot al 1950 i 2010) trossos de fusta d’entre 7000 i 10000 anys d’antiguitat que coincidirien amb els fets bíblics e inclús unes imatges “anòmales” de la muntanya fetes per satèl·lit que podrien correspondre per la forma a l’Arca sota del gel perpetuo. Però els historiadors/científics no acaben de donar els fets per científicament concloents.
MAPES:
CRÒNICA:
Per assolir aquest nou repte vam sortir de Barcelona fins a Istanbul. Allà ens va donar temps de fer un xic de turisme a la tarda per trobar-nos al vespre amb la resta de l’equip que compartiríem expedició i que havien sortit alguns uns dies abans i altres des de Madrid.
L’hotel d’Istanbul era força modest però la seva ubicació era fantàstica. I si no veieu les vistes que teníem des de la terrassa.
Un cop ens vam trobar tots, vam anar a sopar a una terrassa que tenia unes vistes magnífiques cap a la Mesquita Blava i Santa Sofia. Allà ens vam poder conèixer un xic millor i vam parlar dels preparatius i de la logística de l’expedició. Vam resoldre dubtes i alguna que altre qüestió que havia quedat penjada.
L’endemà vam sortir, ara si, ja tots plegats cap a l’aeroport per agafar un vol cap a Van. Allí ens esperava un mini bus que ens duria fins a la ciutat de Dogubeyazit als peus de l’Ararat.
Pel camí vam fer algunes parades per veure llocs interessants del paisatge com aquests salts d’aigua, i en arribar a Dogubeyazit vam anar a dinar.
Per la tarda vam visitar el famós palau d’Ishak Pasha que es va començar a construir al 1685 i que és una de les millors mostres de construcció del període otomà.
Després d’això, cap a l’hotel. Fem petar una mica la xerrada, sopar i cap a l’habitació a preparar els petates per tenir-ho tot llest per l’endemà.
Al matí ven d’hora i un cop esmorzats, sortim amb furgonetes per una pista que ens durà al lloc d’inici del Trekking on ens esperen els cavalls que duran la càrrega principal.
El programa a seguir és el següent:
. Dia 1: Assolir el camp 1.
. Dia 2: Aclimatació pujant al camp 1.
. Dia 3: Nit al camp 2.
. Dia 4: Atac al cim i tornar al camp 1.
. Dia 5: Tornar del camp 1 a Dogubeyazit i trasllat a Van.
Dia 1 (Camp 1)
Comencem a caminar, primer per una pista (que és per on pujaven les furgonetes fins que el mal estat d’aquesta els obliga a parar força avall). Estem a uns 2200metres. A la mitja horeta ja la deixem a ma dreta per continuar, ara si, per la muntanya direcció al camp 1. El camp 1 està situat a 3200metres. Així que farem uns 1100 metres de desnivell des d’on ens han deixat les furgonetes. El camí és molt polsegut i va oscil.lant entre plans i pujada. Pel camí ens trobarem 2 campaments de nòmades abans d’arribar. I així, poc a poc (els guies van fent parades sovint i a un ritme força baix) arribem al camp 1.
Aquest està força bé, si no fos per la quantitat de pols que hi ha. És una zona molt àrida i ventosa, la qual cosa fa que s’aixequi pols i sorreta contínuament i aquesta entri a les tendes, petates i a tot arreu!!!.
Fem un Break per berenar i fer petar la xerrada i de seguida empalmem amb el sopar.
Dia 2 (aclimatació)
Un cop esmorzats comencem a caminar fins al camp 2 on estarem prop de dues hores per aclimatar. El camp 2 està a 4100 metres i aquí ja no hi ha treva possible. Ja des d’un bon començament puja amb molta inclinació i pols moooolta pols!. Tot i així el camí és marcat i sense cap problema fora de l’alçada que ja es comença a notar si fas algun sobreesforç.
En estar-nos una estona al camp 2 tornem a baixar al camp 1 (Uff! Quin pal pensar que demà hem de tornar a fer el mateix camí!!!. Però així son les coses!).
És una manera original d'aclimatar, oi????
Ara toca tornar!
Ei! Però abans d'arribar al camp 1 toca sessió d' estretching amb l'Ibrahim!
Dia 3 (camp 2)
Tornem a fer el camí i ens instal·lem al camp 2 a 4130m. Aquest és molt precari. Moltíssima pedra i serveis desastrosos. Les latrines inservibles i tot molt incòmode, inclús per poder estar en grup. Però sols és una nit. Així que ens ho agafem amb filosofia (quin remei!).
Un cop descansats a la tarda la meitat del grup pugem uns 200 metres més per millorar l'aclimatació. I també per distreure'ns una mica! Jejeje!
Dia4 (Atac al cim i tornar al camp 1)
Sortim a les 2,30 hores de la matinada. No ha estat gens fàcil negociar sortir una mica més tard, però al final ho hem aconseguit. Sembla que el dia es presenta fred però estel.lat. A veure si tenim sort al cim!
A partir d'aquí no hi ha treva possible. Ja des del minut zero comença a pujar de valent, sense replans possibles. El ritme marcat pels guies és, però, lent i continu. Així que anem pujant sense masses problemes.
Algun component del grup ha hagut de recular. I ens sap greu!
En començar a sortir el sol ens ofereix aquesta fantàstica imatge de l'ombra de l'Ararat com una figura piramidal perfecta!
Ens trobem a uns 4850metres quan ens hem de calçar els crampons. Comença el glaciar!
Està molt gelat, però els crampons mosseguen bé. La falta d'aire es comença a notar de valent amb l'esforç. Uff! L'última pala es veu molt inclinada! Doncs "piano-piano" i ja veurem....
I així, sense presses assolim el CIM DE L'ARARAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
La veritat és que ha estat molt emocionant la rebuda que ens han fet els companys quan l'Arnau ha arribat al cim!!! Sort que tant la Txell com jo dúiem les ulleres de sol que si no.....
Un cop fetes les fotos de rigor, no ens estem gaire més estona, ja que tot i fer sol, fa un xic de vent i una Tº de -15ºC. Per tant....toca baixar!
La veritat és que hem tingut molta sort. Avui els núvols s'han quedat a baix. Però NO tardaran en pujar i això accentuarà (i molt) la sensació de fred. Sort que ja estem de baixada!!!.
Arribar al camp 1 es fa una mica llarg excepte per l'Arnau que sembla que l'hagin drogat! La gent al.lucina (i jo també!). Va donant saltirons i corrent fent el pas del "mohicano". És increïble!
Dia 5 (tornada a Dogubeyazit i trasllat a Van)
Doncs res, això ja s'acaba! Desmuntem el campament i carreguem totes les coses als cavalls. Renoi si n'hi han!
I així anem baixant i ens fem les últimes fotos amb l'Ararat de fons.
El dia d'avui s'ha fet més lleuger comparat amb el d'ahir. Arribem a baix molt contents i satisfets. Ens fem una foto amb l'Ibrahim (el cap dels guies) i tornem a Dogubeyazit a recollir trastos i ens traslladem a Van.
No us podeu imaginar el plaer que és ficar-se a la dutxa després de tants dies de menjar pols i més pols! I no us dic com sortia l'aigua!!!!!
Ha estat una experiència molt positiva, agradable i satisfactòria. El grup ha estat collonut, sempre unit i sense estridències. Vaja, una experiència per repetir-la! I segur que ho farem!
I com sempre, us deixem amb un muntatge de fotos que sempre és millor que aquesta parrafada!!!!
Que ho disfruteu!
Fins la propera!
Arnau, Txell i Onofre.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada