Viena Raining

INTRODUCCIÓ

Com cada any per aquestes dates passem un cap de setmana sencer en alguna ciutat d'Europa per veure com viuen el Nadal a altres indrets llunyans de casa nostre. Aquest any ha tocat Viena. L'hem titulat "Viena raining" ja que des de que vam arribar fins que vam marxar va estar plovent suaument la major part dels dies. Abans d'arribar feia sol, previsió de pluja els 3 dies que hi vam ser i altre cop sol pel dilluns que ja marxàvem. Lluny d'enfadar-nos per la mala sort ens ho vam agafar amb filosofia i com que era un "xispejar" continuo però mai pluja forta, fins i tot ens ho vam passar més bé. Es tracta de relaxar-se i gaudir del que poguem veure tot passejant i allunyar-nos de les presses per poder veure i visitar quantes més coses millor. Així que va ser un cap de setmana divertit, tranquil i al final força profitós.

Viena (Wien) a la riba del Danubi és la capital d'Àustria, una de les ciutats més antigues d'Europa que compta amb una llarga història. Els seus orígens es remunten abans de Crist per un assentament Celta, posteriorment germànics i després conquerida pels Romans en la seva expansió de l'imperi. Durant l'Edat Mitjana va ser envaïda varies vegades per bàrbars i conquerida per Carlemany. A partir d'aquí entren Dinasties com la de  Babenberg i la més llarga dels Habsburg. Serà atacada pels Turcs, conquerida per Napoleó i després serà la capital de l'Imperi Autrohungarès convertint-se en una de les millors ciutats culturals, artístiques i financeres del moment. Al 1857 es derroquen les muralles per decret de Francesc Josep I d'Àustria, obrint-se una nova avinguda, la Ringstrabe on es construeixen importants edificis com el de l'Òpera, Universitat, ajuntament, Parlament… Després de la 1a guerra mundial es convertirà en la capital de la República d'Àustria i després tornarà a ser envaïda pel III Reich annexant-se a l'alemanya Nazi. Va ser bombardejada durant la Segona Guerra Mundial quedant destruïda gran part del seu patrimoni històric. Llavors es repartiran la ciutat durant 10 anys en un sistema quatripartit (francesos, americans, soviètics i anglesos) fins recobrar la independència al 1955 i amb el compromís de neutralitat cosa que l'ha fet ser la tercera capital de la ONU i Seu de varis Organismes Internacionals. Actualment se la considera la Capital musical d'Europa i el seu centre històric és Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. La seva economia es sustenta bàsicament pels congressos, seus internacionals i el turisme.

CRÒNICA

Volem a Bratislava (la majoria de companyies de low cost no volen directament a Viena x les seves taxes més elevades) i agafem l'autobús que ens durà del mateix aeroport, passant també per l'aeroport de Viena fins a la ciutat en 1hora de trajecte. Les capitals estan a tan sols 55Km de distància. Un cop arribats a l'estació del bus agafem allà mateix el metro que en tres parades ens durà fins on tenim l'hotel. Cal dir que el civisme dels Vianesos es posa ja aquí de manifest quan en el metro no hi ha cap tipus de barrera per entrar ni per sortir d'aquest. Donen per fet que cada passatger és responsable i traurà el bitllet corresponent!. Us ho imagineu a Barcelona????. No pagaria NINGÚ!!!

Arribem a l'hotel i un cop instal·lats sense perdre temps marxem a veure la ciutat. Com ja hem comentat abans, els dies venen marcats per un plugim continuo. Aquí sembla que això no afecta gaire, doncs la gent segueix passejant, prenent begudes i menjant pels diversos mercats nadalencs que s'instal·len a les places de la ciutat. No porten paraigües simplement amb la caputxa de la jaqueta, pel que deduïm que aquí això és més que normal en l'època de l'any. Agafem les primeres tomes de contacte de la ciutat i entrem en un bar per prendre quelcom calent i planificar els llocs que volem veure en aquests 2 dies que tenim. La cosa és clara i ens limitarem al centre històric, el barri anomenat Ringstrasse marcat per l'avinguda que antigament formaven les muralles de la ciutat i que a dia d'avui conté bona part dels edificis més emblemàtics de Viena (Palau dels Hofburg, Ajuntament, Parlament, Òpera...

La decoració nadalenca dels seus carrers és de les que més ens han agradat de les diferents ciutats que hem pogut visitar. Molt boniques i amb molt de gust. Passejar pels seus carrers és molt agradable, tot està escrupolosament net i la gent dóna mostra d'un alt nivell de civisme. 

Al passar per l'edifici de l'Òpera hem agafat unes entrades per anar a veure un concert per demà a la nit. Seria un sacrilegi anar a Viena i no veure un dels nombrosos concerts que es fan en els diversos palaus de la ciutat! Doncs res, havent fet un primer contacte de la ciutat, toca anar a dormir i demà…..més!

DISSABTE 6-12-2014

Ens llevem, esmorzem i……..Ho adivineu????? Doncs plou!!!!!. Doncs res, al mal temps bona cara, així que paraigües i cap al carrer s'ha dit. A primera hora anem a veure el que segurament és la major atracció de la ciutat: El Palau Imperial dels Hofburg amb el famós museu de l'emperadriu Sissí. Aquest palau també se l'anomena palau d'hivern, doncs els estius els passaven al Palau Schönbrunn que és una de les construccions barroques més imponents d'Europa.

Aquest palau ha estat durant més de 600 anys el lloc de residència dels Habsburg. El conjunt arquitectònic és enorme donant una clara imatge del luxe en el que vivien. En la visita podem veure 3 seccions: Els apartaments imperials, el museu de la Sissí i la coberteria de la Cort.

Buff! quant de luxe!!!! Tenien coberteries especials per a cada esdeveniment.

Després de veure la coberteria del palau passes a veure el museu de la Sissí (Elisabeth de Baviera), aquesta esquizofrènica i anorèxica emperadriu mitificada pel cinema. Sembla que tenia un nivell cultural molt, parlava cinc llengües i tenia molta inquietud per conèixer món. Però també era una depressiva, maniàtica i delirant difícil d'aguantar. Cada dia trigaven 3hores a pentinar la seva llarga melena, obsessionada al límit per la seva imatge es va fer muntar una espècie de gimnàs a la seva habitació, caminava 8hores diàries i seguia una dieta molt estricte. A partir dels 35 anys no va deixar que ningú la retratés i sempre duia un vel per amagar el seu rostre. Fumava i es va fer tatuar una àncora a una de les seves espatlles en amor i estima al mar i a la llibertat. Va ser assassinada el 1889. Vaja, tot un personatge!!!

Després hem vist els apartaments imperials i aquí finalitza la visita al palau.

Hem fet bé en anar-hi a primera hora, ja que les cues que hi havia després a taquilla eren més que considerables. Continuem passejant i ara anem a visita la Catedral de Viena, que és la Catedral de Sant Esteve (Stephansdom). Aquesta està situada en ple cor de la ciutat i és sens dubte el símbol religiós més important de Viena. Està coronada per una gran torre en forma d'agulla d'estil gòtic de 137m d'alçada amb unes bones vistes del centre de la ciutat i on poder apreciar més bé una de les característiques més importants de la catedral que és la seva teulada formada per més de 250.000 rajoles que formen diverses sanefes. Doncs…… A pujar-hi per la seva estreta escala de cargol!

Déu n'hi do! Pujar i baixar per aquesta escala pot ser una mica complicat si hi ha gaire trànsit. Un cop hem gaudit de les vistes i baixat novament, passegem pel famós carrer Graben observant la seva famosa columna de la Pesta. Ens dirigim cap al palauet Auersperg on hem comprat les entrades pel concert de Mozart i Strauss.

Ha estat molt interessant i ens ho hem passat d'allò més bé! El concert anava a càrrec de l'Orquestra Residencial de Viena conjuntament amb cantants d'òpera i algunes peces representades per una parella de ballet.

Al sortir hem vist que prop d'aquí quedava una de les pizzeries que havíem vist amb molt bones crítiques al tripadvisor. Així que provem sort i….. A sopar!

Ostres, realment l'hem encertat! Estava tot boníssim. Ara toca tornar cap a l'hotel tot passejant i gaudint de la il·luminació nadalenca de Viena.

Diumenge 07-12-14

És l'últim dia per visitar Viena. Esmorzem i com no podia ser d'una altra manera plovisqueja! Avui abans d'anar cap al centre ens desviem un xic per anar a veure el Danubi.

I després tornem cap al centre visitant els diversos carrers i edificis que anem trobant.

Amb tot es fa l'hora de dinar i ho fem en un bonic local que hem trobat. Arriba l'hora dels postres i…..No! Si us plau, el compte! doncs pels postres tenim una sorpresa. I és que no podíem marxar de Viena sense tastar el seu postre més famós! I quin és aquest?????? Doncs la famosíssima Tarta Sacher. I per què no l'hem menjat aquí si ni ha? Doncs perquè on millor que al lloc original o es va inventar, que és al luxós Hotel Sàcher. Així que fem un xic de cua i entrem a la luxosa cafeteria de l'hotel. Els detalls estan cuidats al màxim i et fan deixar els abrics a un guarda-roba (1€).

Doncs no sé si és la millor Sacher que he provat però era molt bona. Diuen que després d'un llarg litigi aquest és l'únic lloc del món on pots menjar l'Autèntica Tarta Sacher, l'original. On tenen la recepta secreta.

Continuem passejant pels seus carrers i places.

Sembla que para de ploure i ens delitem en un dels  mercats nadalencs que trobem.

Però res, que no tenim el dia i torna a plovisquejar. Així que decidim anar al majestuós edifici de l'ajuntament on fan concerts corals de 30 minuts per grup. Descansem un xic, ens escalfem i de passada gaudim de música.

Doncs ens ha agradat força. Hem vist varis grups i quina casualitat que uns eren de Mollet!!!. Sortim i ja s'ha fet fosc. Passegem pel mercat nadalenc de l'Ajuntament (Rathaus) i no podem deixar de fer-nos fotos. Segurament aquest edifici d'estil gòtic amb el seu mercat nadalenc és de les coses que més ens ha agradat. La seva il·luminació al vespre es fantàstica!!!!

Comença a ser l'hora de sopar i on fer-ho? Doncs a una de les visites obligades de Viena que és el Cafè Central. Lògicament és un lloc molt turístic, però que som sinó turistes? Doncs la veritat és que ens ha agradat molt. A més de ser un lloc arquitectònicament impressionant hem menjat bé amenitzat per música de piano en directe. A la tarda no hi hem pogut entrar perquè hi havia molta cua. Però cap al vespre NO hem tingut cap problema. A més hem estat a la sala contigua molt més bonica i tranquil·la per menjar que el que és la cafeteria de l'entrada.

I ara amb la panxa ben plena, una caminadeta fins l'hotel gaudint d'aquests bonics carrers i acomiadar-nos de Viena.

Doncs aquí finalitza la nostra visita nadalenca a Viena. Evidentment ens hem deixat moltes coses per veure i visitar de la ciutat, però l'objectiu d'aquestes escapades es veure com viuen i com gaudeixen del Nadal a altres ciutats del món. Així que l'objectiu ha estat més que assolit. Viena ens ha sorprès molt i ens ha deixat un molt bon regust de boca. La seva netedat i civisme és exemplar. Tot està decorat amb molt de gust i els preus, lluny de ser barats, més controlats del que esperava. Bé, és clar que l'última escapada veníem de Londres i allà si que és prohibitiu!!!!

Fins la propera!

Arnau, Txell i Onofre.

Read More

Puigsacalm pels ganxos nous i vells (1514m).

INTRODUCCIÓ

Situat a la Vall d'en Bas a la Garrotxa, el Puigsacalm és una de les muntanyes clàssiques i imprescindibles del senderisme català. Tot i la seva modesta alçada de 1514 metres d'alçada, és el punt més alt de la Serralada Transversal essent una imponent atalaia amb unes cingleres en la seva cara sud espectaculars. Les seves vistes de 360 graus no et deixen indiferent abastant al Nord i Oest gran part  dels Pirineus Orientals (Pedraforca, Puigmal, Comanegra, serra del Cadí…) al Sud el Montseny i Montserrat i a l'Est la Garrotxa amb la Vall d'en Bas.

Té varies rutes d'accés al seu cim, essent les més habituals des de la collada de Bracons, des de Sant Privat d'en Bas o des de Joanetes. Totes són de senderisme pur sense cap dificultat afegida essent la més curta i la més utilitzada la que surt de la collada de Bracons. Però hi ha una variant molt més entretinguda i interessant que surt del petit poble de Joanetes i la qual combina senderisme, amb passos equipats (passamans i grapes metàl·liques, cordes…) i que la fan molt més interessant, alpina i amb un toc diferent. Això si, és força més exigent que qualsevol dels altres accessos però segur també, molt més divertida!!!

ACCÉS

Si venim de Vic hem d'agafar la carretera C-37 direcció Torelló / Olot. Passarem pels túnels fins arribar a una rotonda i agafarem la tercera sortida (C-152). A uns centenar de metres hi ha el trencant cap a Joanetes que hi arribarem en uns 6Km.

FITXA TÈCNICA

MAPES

Descarregar Track

CRÒNICA

Som dissabte a la tarda. El matí el nen ha jugat a basquet i després seguint les recomanacions d'una companya de feina, hem passat part del dia a Súria on hi havia Fira Medieval d'Oficis que tot i tenir-ho ben a prop no hi havíem estat mai. L'experiència ha estat molt gratificant i ens ha agradat força. Un cop a casa pensem en fer alguna sortideta curteta pel diumenge. Estem a la tardor, així que la zona la tenim clara, Garrotxa. No hi ha res com la Garrotxa a la tardor, els seus canvis cromàtics de colors son únics (amb permís del Berguedà, és clar!).

Doncs res, aparquem el cotxe al voral del petit poble de Joanetes (no hi ha gaire lloc per aparcar) per la seva part final, doncs l'itinerari comença a l'última casa del poble. Des de final del poble ja veiem el nostre objectiu i part de l'itinerari a seguir.

Trobarem una àmplia pista a la dreta amb indicadors grocs d'Itinerànnia que ens indica Santa Magdalena per les "Olletes"(i altres indicacions) i la qual NO hem d'agafar. Uns metres més amunt a la última casa surt per la dreta d'aquesta una pista parcialment asfaltada indicant Santa Magdalena pel Barret. Comencem doncs des d'aquí pujant suaument uns 100 metres on ja veiem un cartell indicatiu (Santa magdalena i les Olletes) que deixa la pista i continua amb un corriol. Les marques que haurem de seguir son de color groc.

ara comença a pujar més de dret i anirem seguint en tot moment marques de pintura grogues i pals indicadors d'itinerànnia. Aviat passarem per entre mig d'uns alzinars ben bonics. En algun moment precisarem de les mans per poder superar alguna que altre escull que trobarem pel camí.

Arribem i no sense esforç, al Puig del Soi. Ja som a camp més obert i davant nostre tenim la impressionant i desafiant cara sud del Puig Corneli. Realment és espectacular. Ens hem de dirigir directament cap a ell (direcció Nord) fins a una gran pedra que està escrit el nom de "El Barret".

Tot i que sembli inexpugnable pujarem per una canal (Canal Fosca) que queda just al costat de la gran antena i que marquem a la fotografia inferior. Així que anem progressant pel corriol direcció al Barret.

Arribem al Barret (crec que en algun lloc havia llegit que aquesta pedra tenia forma de barret de copa però va caure i d'aquí el seu nom). Sigui com sigui en aquest punt és on hem de decidir per on pugem. Si pugem per la dreta, agafarem els Ganxos Nous de la canal Fonda o també anoment Camí Nou. Si seguim per l'esquerra ho farem pels Ganxos Vells. La recomanació és pujar pels Ganxos Nous i fer la ruta circular tornant pels Ganxos Vells, doncs la Canal Fosca és més dificultosa i sempre és més fàcil pujar que no pas baixar. Doncs, anem a buscar-los!.
De seguida ja passem una passarel·la metàl·lica i un cartell que indica el Camí Nou.

Continuem pujant amb forta desnivell fins trobar els primers passos equipats.

Primer trobem una passarel·la en forma de pont i un passamà que precedeix a uns ganxos. És força divertit i en cap cas tens sensació de por. 

Anem pujant i trobem des de grapes a passamans metàl·lics per tal d'anar superant la canal.

S'ha d'estar al cas, doncs a mitja canal hi ha una sortida a la dreta que amb pocs metres queda tallada per una cinglera coronada per una Campaneta amb Barret molt bonica i curiosa. No he trobat enlloc si té algun significat, però si més no val la pena tocar-la. Nosaltres ben distrets aquest cop ens l'hem passat. Sort que tenim imatges de fa tres anys!

Cullons, om va creixent aquest!!!. I pensar que aquí el dúiem encordat…. doncs res, sentint-me més vell, seguim amunt i ara entenem el nom de Canal Fosca, doncs el pas es va estrenyent per moments.

Com que la canal és molt estreta, en cap moment tens sensació de perill o d'inseguretat.

Ara s'obra un xic més i amb ajuda d'un passamà superem amb comoditat el següent tros.

Al cap d'amunt d'aquest tenim una sortida a la dreta (tallada al final per la cinglera) que és un fantàstic i espectacular mirador de la Vall d'en bas.

Un cop ens delitem amb les vistes tornem enrere per continuar amb la canal seguint amb ajudes d'algunes grapes i un passamà.

Arribem així al capdamunt de la carena sortint a un gran prat verd. Xoca la diferència de la feréstega, escarpada i alpina cara sud amb l'amable, afable i tranquil·la vessant nord de la serralada del Puigsacalm.

A l'esquerra (oest) ens queden les antenes i una gegantina estrella de Nadal on continuant per aquí aniríem a fer el cim de Puig Corneli. Nosaltres continuem endavant fins assolir l'ermita de Santa Magdalena del Mont visible en tot moment un cop surts de la canal. Així que travessem una tanca de fusta i ens dirigim prat avall fins a l'ermita.

Santa Magdalena del Mont va ser fundada per monjos de Santa Maria de Besalú entre el 977 i 988. Actualment és una església amb un refugi annex administrat per l'Ajuntament de Sant Privat d'en Bas.

Continuem per l'ample pista de l'esquerra de l'ermita uns centenars de metres entre mig de faigs i arribem a un pal indicador en una cruïlla de camins:  Si continuéssim recte ens duria a Sant Privat d'en Bas pel Salt de Sallent. Pel corriol de la dreta baixa en fort pendent cap a les Olletes i el corriol de l'esquerra que és el que agafarem cap al Puigsacalm.

Així doncs continuem i en pocs minuts arribem al Coll de Joanetes. El camí que ens queda a l'esquerra és el que agafarem per tornar i fer els Ganxos Vells. 

Continuem uns metres i trobem un nou pal indicador que novament tenim dues opcions: Per la dreta Puigsacalm pel Puig dels Llops (30') i per l'Esquerra Puigsacalm pel Pas dels Burros (1h). Així que per fer la ruta circular agafem el camí de la dreta i tornarem pel Pas dels Burros.

El camí és molt bonic.

Això si, assegureu-vos de que no ha plogut els dies abans, doncs et pots trobar força embarrancat i la zona pot ser molt relliscosa i perillosa si està molt humit, doncs queda a una zona molt obaga.

I així arribem als peus del Puig dels Llops.

Ara sols en queda pujar per l'ampli llom per assolir el seu cim de 1486 metres.

Aquest cim és força més esvelt que el Puigsacalm i també força menys concorregut. Fem le fotos de rigor i veiem al fons el Puigsacalm on s'hi veu una "marabunta" de gent impressionant!

Doncs res, seguim cap al puigsacalm. Descendim el cim i continuem direcció Oest cap al Puigsacalm.

En poca estoneta assolim el cim del Puigsacalm de 1514m d'alçada.

Al cim hi ha un vèrtex geodèsic sobre una gran base quadrada de ciment i al costat una creu que és diferent a la que hi havia ara fa tres anys quan hi vam pujar. 

El vent bufa de valent i és força fred. Així que ens tapem i anem a arrecerar-nos darrera l'estructura encimentada per poder dinar. Però no comptàvem amb uns individus un tant especials que sembla que tenen una mica de gana!!!

Un cop recuperades les forces, continuem el camí descendint direcció a la collada de Bracons.

Arribem al Coll de Clivillers on trobem un altre pal indicador. Si continuèssim aniríem a la collada de Bracons (camí més transitat). Nosaltres hem de girar a l'esquerra per agafar el Camí dels Burros que descendeix i ressegueix la cinglera del Puigsacalm per tornar enrera i fer la volta circular.

Comencem a baixar en fort pendent uns quants metres i hem d'estar alerta, ja que la inèrcia et porta a baixar i el camí que hem de seguir gira transversalment cap a l'esquerra (sud-est) sense perdre tant de desnivell. Està marcat amb senyals grocs, però és fàcil no veure-ho i llavors hauríem de recular tenint que pujar un bon tros de desnivell per anar a buscar el camí.

Pel pas dels burros els arbres encara tenen fulles i això augmenta la seva bellesa i sensació de tardor, i és clar, no perdem la oportunitat de fer unes quantes fotos, tot i que el sol s'ha ben apagat minvant força la llum.

Continuem resseguint la silueta de la cara sud del Puigsacalm, seguint les marques grogues per un camí ben tapissat de fulles travessant una bonica fageda.

Trobem un pas un xic delicat, sobretot si et trobessis la pedra molla i per tant molt relliscosa. Però es solventa amb facilitat amb la corda que hi han posat i que dóna molta seguretat.

I així arribem altre cop a la intersecció que haviem fet abans per anar al Puigsacalm. Ara l'agafem en sentit contrari i seguim pel corriol de la dreta, doncs pel de l'esquerra (amb fletxa vermella) és per on hem vingut venint de l'ermita de Santa Magdalena. 

Continuem uns centenars de metres pel corriol estant molt atents al costat dret del camí, doncs veurem una fita abandonant el corriol i continuant en fort pendent cap als ganxos vells. Abans estava marcat amb un rètol de fusta que ara no hi és. Si continuéssim pel corriol aniriem a parar al Puig Corneli.

Anem baixant per la inclinada canal. S'ha d'estar alerta doncs hi ha un punt un xic perdedor a mitat de baixada on hem de girar cap a la dreta i queda un xic amagat. Si us ho passeu veureu que el camí és perd i haureu de recular uns metres. Arribem finalment als inicis dels Ganxos Vells. 

Son uns tres trams equipats amb ganxos i un passamà metal·lic que es superen amb relativa comoditat.

Un cop superat seguim el corriol i anem a sortir a la dreta de la famosa pedra del Barret. 

Ara ja sols en mana desfer el camí que hem fet de pujada i que farem servir per tornar al punt d'inici. Continuem cap al Puig del Soi.

Un cop arribats al Puig del Sol seguim les marques i tornem a passar pel fantàstic alzinar.

I així arribem de nou al poble de Joanetes d'on hem començat.

I sense més, finalitzem aquesta sortideta de finals de tardor per una de les comarques més boniques en aquesta època de l'any.

Es una sortida molt gratificant per la seva bellesa paisatgística i pel toc aventurer que li dona la canal Fosca i els Ganxos vells. Sols tenir present que si ha plogut pot ser complicat algun dels trams, doncs passes per zones molt obagues i pot ser més perillós. No és necessari dur casc, ja que no hi ha perill de caiguda de pedres, tot i que pot ser un element de seguretat opcional. A la primavera mirarem de fer-ho per Sant Privat d'en Bas i el Salt de Sallent on estarà tot verd i tindrem una perspectiva ben diferent.

Fins la propera.

Arnau, Txell i Onofre.

Read More