INTRODUCCIÓ
El Comodoto és el cim més alt de la serra d’Espierba que separa la vall de Pineta de la vall de Chisagües. La seva modesta alçada (2354m) contrasta amb les seves espectaculars vistes que el fan ser un dels miradors importants del Pirineu. Així, des del seu cim tenim una panoràmica perfecte de tota la vall de Pineta, Balcó de Pineta, les Tres Maries i sobretot de la cara nord del Mont Perdut, Cilindre de Marboré i Astazus. Això sense desmerèixer les vistes al Robiñera, La Munia o la Punta Suelza i el massís del Cotiella més a la llunyania.
FITXA TÈCNICA
MAPES
Obtenir TRACK de la ruta.
ACCÉS
Des de la població d’Aínsa hem d’agafar la carretera A-138 direcció Bielsa. Sobrepassarem aquesta localitat i en uns 4 Km trobarem el trencant a la dreta cap a la població d’Espierba a 2,5Km per pista asfaltada. Espierba és un poble molt petit que passarem amb el cotxe fins al final de la carretera asfaltada. Llavors comença una pista forestal que farem uns 200metres on hi ha un mirador i ja podem deixar el cotxe, ja que uns metres més amunt la pista està barrada pels cotxes no autoritzats.
CRÒNICA
Comencem a caminar sobre les 8,30hores del matí. El dia es presenta clar - tal com deien les prediccions- i amb una mica de fresqueta. Estem a 2ºC. Comencem des del mirador d’Espierba i fem un primer reconeixement de les colossals muntanyes que es presenten davant nostre.
Seguim la pista que ja de bon començament anem trobant congestes importants de neu seguint-la durant uns 5 minutets on trobem la primera cruïlla. Deixem la pista principal i agafarem el camí de la nostra dreta que anirà agafant alçada progressivament (Es podria fer una interessant ruta circular començant per aquí i tornant per la pista principal assolint així el Comodoto com a cim principal i també el Cim de Petramula i el Pic de l’Estiva).
Continuem sempre per pista i neu per un caminet força bonic. A l’estiu hi ha fites pel mig del bosc on pots fer drecera evitant així les llargues ziga-zagues de la pista. Hi ha força neu que encara trobem en relatives bones condicions per progressar tot i que a estones ens enfonsem un xic. Continuant la pista trobarem una altra cruïlla que ara agafarem cap a l’esquerra.
Seguirem per pista sense
pèrdua alguna uns kilòmetres fins arribar al coll d’Espierba, moment en que
abandonem la pista girant en direcció Nord-Oest.
Seguirem ara per la cresteta de la serra
d’Espierba i ja comencem a tenir unes vistes fantàstiques.
Un cop resseguida la cresteta tenim davant nostra una pujada considerable i que ara sabem que es coneix com a Tozal Blanco. És la primera rampa exigent que ens obligarà a fer ziga-zagues per superar-la.
Que està mirant l'Arnau?
Doncs que un cop a dalt del Tozal ja tenim una perspectiva fantàstica del nostre objectiu, el Comodoto. La seva silueta piramidal és fantàstica! Però, Uff! Encara es veu molt de lluny!!!
Més a la dreta podem veure el Chinipro i el Robiñera que és el 3000 que ens queda més a prop del cim.
Ara descendirem uns metres arribant als “Llanos de Dué”. Si fem una ullada al darrera veurem la Punta Suelza a l'esquerra i a la dreta el Massís del Cotiella.
Vorejarem el llom que tenim a continuació per encarar l’ascensió al Comodoto per la seva aresta.
Són uns 250 metres de desnivell realment durs.
Sens dubte alguna aquesta és la part més dura de l’ascensió amb un pendent fort i que ens obliga a forçar ziga-zagues contínues. Però les vistes que vas tenint com a recompensa fan molt més lleugera la pujada.
I així sense presses, accedim al cim sud. Ara a través d’una molt bonica cresta - fàcil però exposada- s’arriba al seu punt més alt assolint així el cim del Comodoto de 2354m.
Les vistes per arreu són excepcionals. Pel Nordoest tot el massís del Mont Perdut i vall de Pineta. Al Nord-est el Chinipro i Robiñera i al Sud a les nostres esquenes a la llunyania la Punta Suelza i el massís del Cotiella entre moltes altres que no sabem distingir.
La temperatura és impressionant per estar a meitats de gener. Fa calor i vent 0, per la qual cosa ens estem força estona al seu cim gaudint de les vistes i menjant un bon tall de coca.
Bé, toca tornar. Així que tornem a recórrer la cresta i ens disposem a baixar del cim.
Ara si que ens posem els grampons, ja que en la pujada no ens han calgut en estar la neu força tova. Però ja se sap, baixar no és el mateix que pujar i així amb més seguretat baixem en un moment tota l’aresta que tant ens ha costat de pujar. Sembla mentida lo ràpid i còmode que es pot baixar quan la neu està lo just per clavar talons i quedar frenat amb seguretat. Ha estat força divertit! Tot i que un cop a baix algú que altre ha tocat a terra amb alguna cosa més que els peus!!!. Ranking 0-2-1.
Anem tornant pel mateix camí d'anada i fem una ullada enrera i ens acomiadem de la fantàstica imatge altiva d'aquest modest cim.
I així anem fent el mateix camí que a l'anada fins arribar altre cop a la pista. Ara la neu ja està molt pesada i en ocasions ens enfonsem més del desitjat.
I així hem fet un cim que NO teníem previst, que ha estat improvisat i que no coneixíem gaudint molt de tot el seu recorregut. No se'ns ha fet gens pesat i té tots els al·licients aventurers amb una cresta final realment bonica i les vistes…..ESPECTACULARS!!!
Us deixem amb un recull d'imatges que, ja se sap: Val més una imatge que mil paraules!!!
Fins la propera.
Arnau, Txell i Onofre.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada