INTRODUCCIÓ
El pic de Russell el trobem localitzat a la part més meridional (SE) del cordal de la Maladeta. Rep el seu nom en honor al Comte Henry Russell, un dels grans i apassionats pirineistes del segle XIX i que el va ascendir el 1865. No és gens fàcil assolir el seu cim, ja que no té cap aproximació propera. Per tant la seva aproximació fins a la base del cim és llarga i feixuga. El seu Pic central arriba als 3207m d'alçada. Però aquest cim no sols té un pic central, sinó que consta de 3 pics satèl·lits més (Punta de la Bretxa Russell 3192m, Avant cim SE de Russell de 3205m i la Punta Oriental de Russell de 3034m) i 2 agulles (Agulla Sud de Russell de 3146m i Agulla Sud-Oest de Russell de 3029m ). Per assolir-los tots cal crestejar per la seva carena amb més o menys dificultat segons el cim o agulla que vulguis assolir. Aquest és el cim del Pirineu (que jo conegui) que consti de 6 cims i que la llargada per assolir-los tot és molt més que considerable.
ACCÉS
Sobrepassem la població de Benasc per la carretera A-139 direcció a Llanos del hospital que la seguirem durant 6Km. Veurem una senyalització a la dreta de la carretera degudament retolada indicant Vall del Vallibierna. Agafarem el trencat i passem per davant d'un càmping. Continuem la carretera deixant el càmping a l'esquerra i al cap d'un o dos minuts arribem a una cruïlla que ens indica cap a la dreta Refugi d'Estós i cap a l'esquerra Vallibierna que és la que hem d'agafar durant 8Km arribant al Pont de Coronas /Refugi de Pescadors. Cal dir que la pista a l'estiu esta tancada als cotxes i sols es pot fer a peu o amb un autobús que va fent el recorregut (i no és barat. Uns 17E). A l'hivern és inaccessible i a la primavera t'arrisques que la pista no estigui en condicions a causa de despreniments fins que no la netegen de cara a l'estiu. Així que durant la tardor és el millor moment per accedir fins al refugi amb el teu cotxe.
FITXA TÈCNICA
MAPES
CRÒNICA
Aquest cap de setmana era l'últim cap de setmana per poder ascendir un 3000 sense neu. Doncs a partir de dilluns ja s'espera que per fi entri fred i la neu faci acte de presència als Pirineus. A més la previsió meteorològica és bona amb sol i poc vent tot i que les temperatures ja comencen a baixar. Així que pot ser un diumenge ideal per fer alguna cresta bonica i no massa difícil. Jo vull fer el Pico Maldito + Pico del Medio però……NO HA TRIOMFAT LA PROPOSTA!!! No ho veuen clar. El nom els ha fet por!!! Així que buscant una alternativa amb alguna possible cresteta ha sortit el Russell. Doncs res, cap allà que anem!
Hem marxat dissabte i hem dormit al cotxe, al costat del refugi lliure de Pescadors (o de Coronas). Ens llevem i ja tinc la primera sorpresa: On és la càmera de fotos????? Ostres! Me l'he deixat a casa!!!!. I ja comencem amb les ironies de bon matí: Sort que te l'has deixat tu, que si no…… Doncs res, sort que portem la petita i el mòbil. Així que farem el que podrem! Esmorzem i comencem a caminar a les 8h (Tard per la llargada de la ruta!). El cel és serè i estem a 4ºC. Comencem per la pedregosa pista que surt just darrera del refugi i marcada amb les marques del GR 11. Per sobre del refugi podem veure el Vallibierna i la Tuca de Culebras que tant bons records ens porta amb el seu famós pas de cavall.
Als pocs minuts de caminar ens creuem amb un pal indicatiu que ens informa dels Ibones de Coronas (direcció esquerra) i Ibones de Llosás i Vallibierna cap a la dreta. Així que girem lleugerament direcció Ibons de Llosás.
El camí és ara lleugerament més costerut i poc a poc es converteix amb un corriol. Els arbres van quedant enrere i ja podem fer-nos una imatge de gran part de l'itinerari que haurem de fer. Ja el coneixem, doncs el Tempestades ja el vam fer fa un parell d'anys i comparteix 3/4 parts del recorregut.
Arribem a un altre cartell on hi ha un pont. Si el travessem anirem als Ibones de Vallibierna però nosaltres hem de seguir amunt, direcció als Ibones de Llosás. Aquí deixem les marques de GR que continuen pel pont direcció a Vallibierna. Així que ara les úniques marques que tenim son les nombroses fites que anirem trobant pel camí. Davant nostre tenim la gran Pleta de Llosás que és un autèntic fangar i que la travessa un rierol serpentejant la pleta. Hem de superar aquesta rodejant-la per la seva esquerra seguint les fites si no volem tenir algun petit ensurt enfangant-nos per complert els peus.
Un cop rodejada la Pleta seguim en dret ascens direcció als ibons.
Després d'una pujada considerable, arribem finalment a l'Ibon de Llosás. Realment és fabulós! Sempre m'ha agradat aquest estany, que està rodejat en forma de semi-circ per una imponent i espectacular paret de roca. És un lloc fantàstic a l'estiu per plantar-hi la tenda o fer bivac si es vol dividir algun dels diversos itinerari que es poden fer per la zona.
Deixem l'estany a l'esquerra rodejant-lo per la seva dreta i continuarem entre mig de blocs de pedres anant a buscar l'Ibonet de Llosás.
Passem per l'esquerra de l'Ibonet de Llosás. El sobrepassem i comencem a ascendir direcció nord en forta pujada.
Anem ascendint fent ziga-zagues tot i seguir les fites que anem trobant pel camí.
Un cop superada ens plantem davant d'un autèntic caos de roques i més roques. Hem de continuar direcció nord seguint el camí com si anéssim a fer el Tempestades o el Margalida per després girar a la dreta anant a buscar l'inici de la canal que se la coneix com a "Gran Cornisa".
Hem marxat dissabte i hem dormit al cotxe, al costat del refugi lliure de Pescadors (o de Coronas). Ens llevem i ja tinc la primera sorpresa: On és la càmera de fotos????? Ostres! Me l'he deixat a casa!!!!. I ja comencem amb les ironies de bon matí: Sort que te l'has deixat tu, que si no…… Doncs res, sort que portem la petita i el mòbil. Així que farem el que podrem! Esmorzem i comencem a caminar a les 8h (Tard per la llargada de la ruta!). El cel és serè i estem a 4ºC. Comencem per la pedregosa pista que surt just darrera del refugi i marcada amb les marques del GR 11. Per sobre del refugi podem veure el Vallibierna i la Tuca de Culebras que tant bons records ens porta amb el seu famós pas de cavall.
Un cop rodejada la Pleta seguim en dret ascens direcció als ibons.
Després d'una pujada considerable, arribem finalment a l'Ibon de Llosás. Realment és fabulós! Sempre m'ha agradat aquest estany, que està rodejat en forma de semi-circ per una imponent i espectacular paret de roca. És un lloc fantàstic a l'estiu per plantar-hi la tenda o fer bivac si es vol dividir algun dels diversos itinerari que es poden fer per la zona.
Deixem l'estany a l'esquerra rodejant-lo per la seva dreta i continuarem entre mig de blocs de pedres anant a buscar l'Ibonet de Llosás.
Passem per l'esquerra de l'Ibonet de Llosás. El sobrepassem i comencem a ascendir direcció nord en forta pujada.
Anem ascendint fent ziga-zagues tot i seguir les fites que anem trobant pel camí.
Un cop superada ens plantem davant d'un autèntic caos de roques i més roques. Hem de continuar direcció nord seguint el camí com si anéssim a fer el Tempestades o el Margalida per després girar a la dreta anant a buscar l'inici de la canal que se la coneix com a "Gran Cornisa".
Comencem a avançar entre mig del gran caos de roques que es fa realment feixuc. Sembla que l'inici de la canal estigui a prop, però no s'hi acaba d'arribar mai ni mai! A més, el temps comença a canviar. Comença a fer força aire i fred.
Seguim avançant penosament pels blocs i sembla que el temps ens farà la punyeta!
- Txell: Ui, ui, ui! Has vist com corren els núvols al cim? Això no té bona pinta. I s'està tapant!!!
- Onofre: No, home no! Anem tirant i ja veurem…..
Cony de dona! Cada dia en sap i s'hi fixa més! De moment encara els puc enredar un xic però….
Bé, ja hem arribat a l'inici de la Gran Cornisa i comencem a ascendir.
El primer tros ha estat senzill i ara tenim un petit tros planet abans d'afrontar la gran recta final. Ostres! el vent bufa de valent i a més és gèlid!
Seguim avançant el segon tram de canal que té bones preses de mans.
A l'inici de l'últim terç de la canal trobem el punt més delicat de superar on hi ha un gran bloc empotrat. La Txell està en aquest moment a la foto superant-ho amb alguna que altre dificultat. Nosaltres (Arnau i jo) l'hem agafat més per la dreta, arran de paret i l'hem superat més còmodament.
Superem la Gran Cornisa i el dia s'ha tornat gris amb un vent més que important! Ara sols hem de continuar avançant i com no, entre mig de grans blocs fins assolir el seu cim.
La Txell com sempre, arriba la primera. El vent bufa molt fort i els núvols passen, tornen….
I Cim!!!!. Pic principal del Russell de 3207 metres d'alçada!
El dia s'ha posat molt tonto i sobretot el vent fa molt la murga. Fa fred, ja que el vent és molt gèlid i fort. Intento convence'ls per fer la Punta Bretxa de Russell o l'Avantcim SE però……. si heu vist la cara de l'Arnau a les fotos de cim ja ho diu tot, no?
. Arnau: És molt perillós crestejar amb aquest vent!!! I fa fred!
. Txell: L'Arnau té raó i a més si ens entretenim més se'ns farà de nit que el dia ja escurça…..i bla, bla, bla!
Doncs que toca???? Doncs tornar!!!! Ara que no ens sent ningú, cal dir que tenien raó. Però no ho digueu a ningú! Hem arribat al cotxe a les 17,30h i per la radio al tornar, escoltem que hi ha hagut ràfegues de vent al Pirineu de 60Km/h.
Tornem pel mateix lloc. Ara posem el budrier a l'Arnau i el lliguem una mica. Baixar sempre és més perillós i dificultós. A més ell se sent més segur.
I així xino-xano, baixem la Gran Cornisa més fàcilment del que a priori pensàvem.
Tornem al mar de blocs i anem buscant les fites per trobar els millors passos.
Déu n'hi do! Amb tant de roc els peus ho acaben notant! A més ara ja tenim les cames cansades i el desnivell negatiu que hem de fer és considerable. Arribem de nou a l'Ibon de Llosás i trobem una magnífica pedra ben plana on poder dinar a peus del llac.
Tornem a passar per la gran pleta i el cansament ja és notable.
I així arribem poc a poc al cotxe al costat del refugi de Pescadors o de Coronas. Com veieu, ja tenim la lluna ben visible i la llum justeta. Ejem!…Haurem de reconèixer que tenien raó!!!!
Doncs res, sembla que aquesta és l'última sortida d'alta muntanya que farem sense neu aquest any. A partir de demà sembla que el temps canvia i començarà el fred i la neu. Ha estat una sortida llarga i ben complerta. Llàstima del fort vent del cim que no ens ha deixat crestejar-lo i poder fer algun dels cims satel·lits del Russell. Tot i així, satisfets en haver assolit el cim principal i passar un diumenge més, ben entretinguts.
Fins la propera.
Arnau, Txell i Onofre.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada