dijous, 26 de novembre de 2015

El Grau d'Olot (Camí Ral Vic-Olot)

INTRODUCCIÓ

Els camins Rals (o reals) eren aquells camins principals patrocinats per l'estat que unien varies ciutats. Per aquests camins hi transitava tot tipus de gent des de mercaders fins a importants formacions militars per tal de desplaçar-se d'una ciutat a una altra. Eren grans centres de comunicacions i al llarg de tot el seu trajecte s'hi construïen hostals per tal d'albergar els  comerciants, traginers, militars i demès viatgers per descansar del dur camí. I així, no cal dir del perill d'aquest camins per part dels bandolers que intentaven fer bossa a base d'assaltar als comerciants i peregrins que es desplaçaven per aquests camins. Tal eren la importància d'aquests camins que moltes de les carreteres nacionals d'avui en dia coincideixen en molts trams amb els vells traçats dels antics camins rals.

El Camí Ral de Vic a Olot, era una important via medieval que consta d'uns 44Km i connecta les comarques d'Osona i la Garrotxa. Ha estat integrat dins d'un dels ramals principals del Camí de Sant Jaume dins l'eix: Olot-Vic-Manresa). Aquest camí Ral formava part de l'Strata Francisca que comunicava amb França en l'època romana.
El tram més important (arquològic/històric) i bonic del camí Ral Vic-Olot és el que constituex les Marrades del Grau d'Olot que salva una distància de 3,8Km i que és el que hem fet en aquesta excursió. Aquest és un pas important, doncs salva el gran desnivell que hi ha entre la Vall d'en Bas i el Collsacabra. Per tal de preservar el camí original, l'any 2009-2010 es va dur  a terme un projecte de rehabilitació de les Marrades del Grau. Concretament des del Molí Vell de la Vall d'en Bas (garrotxa) fins a la carretera de Falgars (Osona) concretament fins la casa de l'Hostalot. Així es van treure tones i tones de terra recuperant l'antic empedrat original del segle XVIII -període aproximat entre 1728-1744 (mandat del corregidor José de Avilés i Iturbide)- amb els seus murs de contenció, trencaaigües i altres elements que formen part del camí. La sorpresa va ser majúscula quan van veure el bon estat de conservació del paviment original en el tram de les Marrades. Aquest ha passat a ser un dels camins antics més ben conservats i emblemàtics de l'arquitectura i enginyeria viària de tots els temps a casa nostra i s'ha declarat d'interès i bé històric/cultural. 
Aquesta excepcional situació estratègica del Pas del Grau, ha mantingut durant segles una importància militar de primer ordre que s'allarga fins i tot durant la guerra civil. Per més informació podeu veure el vídeo de 5minuts que va fer Xip/TV.

ACCÉS

Nosaltres venim per l'Eix C-25 direcció Vic. Vinguis per on vinguis has d'agafar la carretera C-153 direcció Cantonigròs i Rupit. Un cop passat Rupit vindrà una llarga recta que just en el punt quilomètric 34 surt una petita carretera a l'esquerra direcció Falgars d'en Bas. La seguirem uns 3,5Km fins que arribarem a una casa de pagès que es diu l'Hostalot. Aquí comença el recorregut. La dificultat és poder aparcar degudament el cotxe, doncs és difícil perquè està tot ballat. Nosaltres vam seguir la carretera uns 300m i vam trobar una petita esplanada on hi entren un parell de cotxes. En cas d'anar un gran grup és millor fer el recorregut a la inversa i deixar els cotxes a la bonica població d'Hostalets d'en Bas o al costat del Molí Vell.

FITXA TÈCNICA


MAPES






CRÒNICA

Aquest cap de setmana estem mandrosos i tot i que tenim un potent anticicló i essent conscients que pot ser l'últim cap de setmana de bonança per fer un cim important abans de les primeres nevades, decidim fer el mandra tot el cap de setmana i fer una sortideta matinal de tardor. Així les Marrades del Grau ens sembla un destí oportú per ser una zona on la tardor i deixa petjada i no tenir que matinar. Com que l'excursió és curta ens emportem a la gosseta i així…tots contents!!!

Comencem doncs davant de l'Hostalot també conegut com Hostal de l'Esca que antigament havia estat un hostal annexe de l'Hostal del Grau. No hem de passar per davant de la casa doncs el camí s'ha fet exprés per evitar aquest pas, doncs ara es casa particular.


Passarem pel costat del Pont de l'Hostalot que creuava la riera per enllaçar el camí amb la casa i continuant el camí passant una tanca ja comencem a veure trossos empedrats del camí.


Seguim el camí que no té pèrdua i en pocs minuts arribem a l'Hostal del Grau. Aquesta fantàstica masia sembla que era un dels punts de parada obligada per descansar abans d'iniciar el descens cap a les Marrades o a l'inrevés. Aquest Hostal és l'edifici més vinculat al camí Ral i a la seva història. Aquest tram del camí no és original doncs el camí passava per davant les porxades de la casa que ara és particular. Així s'ha desviat el camí fent una gran volta per tornara enllaçar amb el traçat original un tros mes avall.


Continuem el camí i ens decidim a començar el tros conegut com les Marrades del Grau. Aquest tram sembla que era famós i a la vegada temut pel seu fort pendent que obligava  als cavallers, comerciant i demès a descavalcar de les seves muntures pel alt risc de caiguda, sobretot a l'hivern quan el ferm podia estar més complicat. La Txell mira les senyalitzacions verticals on hi ha informació (per mi molt millorable) i que anem trobant al llarg del camí. 


Aquest és el tros amb el paviment original més ben conservat i de més interès. El veiem poc, ja que està completament tapissat per les fulles de la tardor. Les seves voltes són molt amples per tal de facilitar antigament el pas dels carros. D'aquí el nom de marrades (volta gran) i Grau com a sinònim de graó entenen el grau de desnivell del terreny per passar de la Vall d'en Bas fins al coll del Collsacabra. Així ja tenim explicat (i que em perdonin els historiadors) el topònim: Les Marrades del Grau.


Anem baixant per les marrades i hem d'estar alerta doncs en un dels seus revolts (correctament senyalitzat) trobem un cartell que ens indica la Mina dels Bandolers. Aquest lloc no ens l'hem de perdre doncs és un dels grans atractius d'aquesta excursió. Es tracta d'un call natural d'uns 60metres de llargada i al voltant d'1-1,5metres d'amplada. ESPECTACULAR!!!.


Segons la llegenda aquest era un dels trams més perillosos on sovint els comerciants eren assetjats per bandolers. Aquests eren perseguits per les autoritats que no aconseguien atrapar-los, doncs desapareixien com per art de màgia. No és fins que descobreixen que una pastora del Mas del Coll tenia relació sentimental amb un dels bandolers, que interroguen a la pobra noia (no vull ni imaginar-me com) i els explica el secret d'on s'amagaven els bandolers. Descobreixen així l'amagatall que antigament estava cobert amb branques i terra fent un sostre artificial (d'aquí el nom de mina) i en detenen un bon grapat. Aquests són penjats en una de les bigues de l'Hostal del Grau. A partir d'aquest moment en aquesta biga se la bateja com a la Biga dels Penjats. (Llibre "Paisatges i Llegendes del Collsacabra).


Entrem per un dels costats de la mina i sortim per l'altre per anar a trobar novament el camí. Seguim baixant per les Marrades del Grau.


Ara arribem a la Font Font de les Marrades on trobem un bonic pessebre fet amb fusta treballada. Abans pel camí haurem vist un piló de pedra commemoratiu de les obres, que data del segle XVIII on hi consta l'escut de la ciutat de Vic i la frase llatina “LAUDETUR NOMEN DOMINI” (‘lloat sia el nom del Senyor’).


A partir d'aquí el camí ja no és tant espectacular ni ben conservat. Arribem a una clariana que és el Coll des Pixadors. Aquí és on al tornar ens desviarem del camí continuant per un corriol que surt per darrera de la senyalització vertical i que està marcat amb una creu groga. Aquest coll era un punt clau doncs més o menys estem a la meitat del camí de pujada. Això servia de referència i aturaven  les bèsties per poder descansar. 


Continuem baixant ara sense més interès pel camí fins que arribem a la bonica casa de turisme rural l'Esquirol


Seguim la pista i tenim unes boniques vistes a la nostra esquerra de tot el massís del Puigsacalm al fons de la fotografia. A l'esquerra d'aquesta la petita ermita de Sant Miquel de Castelló.


I així arribem fins el Molí Vell on acaba o comença aquest tram del camí Ral. Aquest molí és d'origen medieval i s'han anat fent reconstruccions al llarg dels segles. El molí conserva pràcticament tota l’estructura per moldre, inclosa la bassa, la sèquia, el carcabà, la volta de la sala de mòlta, etc.


Ja hem fet tot el camí d'anada i toca girar. Tornem enrere fins la casa de l'Esquirol i abans de començar de nou la pujada, deixem el camí i girem a la dreta pel bonic camí que va per darrera de la casa.


Aviat aquest s'acaba i passem per un descampat amb arbres plantats en fileres en un tros una mica perdedor.


De totes maneres l'objectiu es veu aviat i un cop travessem la riera ens dirigim cap a la casa de La Cirera.


Aquí girarem a l'esquerra de la  casa. Seguirem la pista fins al fons on la deixarem abans de la corba a la dreta per agafar el corriol que surt en aquesta i que continua recte.


El paisatge de tardor és fantàstic. Anem caminant entre mig de les fulles i arribem a la Font de la Cirera a tocar del rierol.


Seguim un tros més amunt i travessem la Riera del Puig. Aquest tros de riera és realment bonic.


Anem pujant pel corriol i agafem als poc de creuar la riera la primera bifurcació que surt  a l'esquerra.


Sortirem a un camí més marcat que l'agafem a la dreta per tornar  agafar un nou corriol que segueix pujant en pendent. Val la pena estar atents al mapa o al GPS doncs hi ha varies bifurcacions que ens poden fer distreure del camí a agafar. I així tornem a sortir al camí Ral just al punt del Pixadors dels Matxos. Si no ens volem complicar la vida ara sols hem de continuar el camí Ral que ja hem fet a l'anada. Però com que no ens agrada fer el mateix recorregut que ja hem fet i vist, nosaltres agafarem la variant que surt per darrera de la Txell i a l'esquerra del camí senyalitzat amb una creu groga.


Aquest camí és més feréstec i no és gens còmode de seguir. La inclinació del Grau dificulta l'avanç i la quantitat de fulles del terra eviten que les botes s'agafin bé al terra patint alguna que altre relliscada. Trobem algun obstacle pel camí que cadascú solventa com pot!!!


Això si, és realment bonic passant per llocs d'indubtable bellesa i lluny del transitat camí. Hi ha tantes fulles que hem d'agafar la gossa a coll perquè ens desapareix enmig d'aquestes!


Aquesta variant no us la recomano si ha plogut els dies abans, doncs hi ha llocs de fort pendent i molt relliscosos si trobéssim el terra (fulles) moll.


Un cop superat el Grau i no sense dificultat, arribem a una esplanada on trobem la carretara que ens durà cap a l'hostal del Grau.


I així arribem al punt del començament i d'inici i final de l'excursió.


Ha sigut una sortideta matinal de tardor perfecte. Ha complert amb escreix les expectatives. Ja sabeu (bueno, bonito i barato) jejeje!. Aquesta ja me l'apunto per a la primavera a veure si puc enllaçar amb algun altre punt d'interès (doncs la zona be s'ho val) allargant l'excursió i els seus punts d'interès. Tocarà estudiar-ho!!!!.

Fins la propera.
Arnau, Txell i Onofre.











0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada