dissabte, 12 de desembre de 2015

Camí de Ronda Tarragona-Altafulla

INTRODUCCIÓ

Els Camins de Ronda són camins costaners que ressegueixen el litoral marítim. La funció d'aquests era doble: comunicar les diferents poblacions pesqueres i també eren els camins utilitzats pel Reial Cos de Carabiners de Costes i Fronteres i més tard pel cos de la Guàrdia Civil,  per controlar i vigilar el litoral d'activitats il·legals de contraban. D'aquí el seu nom: Camí de Ronda
Els camins de ronda més coneguts a casa nostra són els de la Costa Brava però no sols existeixen aquests doncs a la Costa Daurada hi ha també racons molt bonics que fora de la massificació que pateixen les seves platges a l'estiu, és una bona alternativa per fer una bonica sortida, sobretot ara a l'hivern. Un dels trams bonics de fer és el Camí de Ronda que va de Tarragona a Altafulla i és el que hem fet en aquesta sortida. Consta d'uns 15-16Km, però tenim la sort de tenir estació de tren tant en el punt d'inici com en el punt final. Així podem fer la tornada amb tren i el seu trajecte no dura més de 5-7minuts. Per tant perfecte per no allargar la sortida amb una tornada pels mateixos indrets que ja hem vist i fent-la accessible per a tots els públics i ideal si vas amb nens. Això augmenta el benestar i les ganes de tornar-hi en no fer-se tant feixuga.

ACCÉS

L'accés és molt fàcil, doncs hem d'anar al Port de Tarragona i aparcar el cotxe pels seus voltants. Comencem a caminar pel passeig marítim Rafael de Casanova que surt d'allà mateix. Al seu costat també hi ha l'estació de la Renfe, important doncs tornarem en tren.

FITXA TÈCNICA


MAPES

























CRÒNICA

Estem a dilluns del pont de la Puríssima. Tenim festa i volem fer alguna sortida per demà. La Txell proposa fer algun tros del camí de ronda de la Costa Brava. Que miri algun tros xulo. I ja se sap, si ella diu A jo intento B. És allò dels matrimonis, segur que m'enteneu! Així que en comptes de buscar algo per la Costa Brava ho buscarem per la Costa Daurada. Perquè no sols hi ha paratges bonics per la Costa Brava, oi?. Doncs això, la costa daurada també té costa bonica, amb millor temperatura i ideals per fer a l'hivern evitant la massificació que tenen aquestes platges a l'estiu. Així que recordant una bona sortida que vam fer a Tarragona abans que neixes l'Arnau, m'entren ganes d'anar-hi, visitar Tarragona amb el seu fantàstic amfiteatre romà i fer el bonic Camí de Ronda que va de Tarragona a Altafulla. Dinar a El Faristol (que hi guardem grans records) i visitar el poble d'Altafulla. Uff! Molta cosa vull fer jo en un dia. Però…. i si hi marxem a la tarda i ens hi quedem a dormir? Tindríem temps de fer-ho tot!!!. Em poso a buscar i trobo una bona oferta d'hotel i….. 
      -"Txell, motxilla, una maleta amb els pijames i marxem en una hora"
      - Que marxem? on? Ara???
      - Tu afanyat!

I així marxem a les 16h. Arribem a la tarda a Tarragona i entrem a l'hotel. Ostia! primera sorpresa, hi ha un míting del PP a l'hotel!!!. Ostres, afanyem-nos, anem a l'habitació que encara sortirem a la tele com a militants d'aquesta colla. Corre!!!.
Segona sorpresa, tenim el nen un xic moix (i amb part de raó) perquè volia anar al cine amb uns amics seus i li hem xafat els plans. I es clar, anar a passejar amb els pares no és el que li ve més de gust. Vale, vale! "oido cocina!" Ho pillo!!!!. Doncs canvi de plans, jo que volia passejar per Tarragona canviarem i anirem al cine! Per cert vam anar a veure "En el fondo del mar" i és una pel·lícula força aconsellable.
Bé, després d'aquesta llarga introducció anem de cara el gra, que és del que es tracta!!!. Esmorzem tranquil·lament a l'hotel i agafem el cotxe dirigint-nos cap al port de Tarragona. Com que és festiu, podem aparcar el cotxe al costat de l'estació de la Renfe cosa que ens anirà perfecte a la tornada. Abans d'anar al passeig marítim per començar el camí de ronda no podem deixar de visitar l'Amfiteatre Romà que està a 5 minuts de l'estació.


Quina cara de son!!!! Això que no hem matinat gens. Ha plogut fa una hora i el cel encara està totalment tapat. Bé, espero que les previsions es compleixin i es comenci a obrir. Ara si, tornem enrera, travessem les vies pel pas soterrat i ja estem al passeig marítim. Comencem doncs a caminar pel Passeig Marítim Rafael de Casanova enfront la Platja del Miracle.



Arribem al final del passeig i seguim cap a la Punta del Miracle on troben la bonica Cova del Gos.



Foto obligada i continuem. Sobre la Cova del Gos trobem el Fotí de la Reina i el camí de Ronda passa entre mig del Fotí i els Penya-segats, però està ballat per un tros en mal estat. Rodegem doncs per darrera el fotí i solventem aquest petit tram. Seguim el petit caminet que hauria d'estar marcat amb senyalitzaions grogues i la veritat és que no n'hi ha ni una en quasi tot el recorregut!!!. Està marcat amb senyalitzacions verticals que indiquen el temps d'un punt a l'altre i sobretot està força ben indicat amb les marques del GR 92 que comparteix el mateix recorregut. Després d'aquest parèntesi continuem i passem per uns xalets fantàstics amb una petita caleta just dabant de les cases. Quin luxe!



Passem per davant d'aquestes per unes escales. Encara trobo estrany que no sigui un pas particular i s'hagi de rodejar aquestes. Continuem i arribem a un monument de ferro que representa a un sant. No sé quin Sant és. En un bloc diu que és Sant Magí, però no puc corrovorar-ho.





Seguim per roques i així arribem a la Platja de l'Arrabassada.



El dia es va obrint tal com deien les previsions i és increïble la calor que fa per ser desembre. Travessem la platja direcció a l'edificació que es veu al fons. Aquest edifici, que és un enorme complex, és el Sanatori de la Savinosa.



Així m'agrada, que quan digui alguna cosa us poseu firmes i obeïu!!! Ja, ja, ja! Tant de bo fos així! El que passa és que els tocava el sol de cara! No us feu il·lusions que aquest no obeeixen ni…. deixem-ho estar!…Ja, ja, ja.
Parlem una mica d'aquesta edificació. Aquest macrocoplex del Sanatori de Savinosa és un autèntica vergonya! Va ser inaugurar el 1929 com a centre per tractar tuberculosos. Però durant el franquisme es va convertir en un orfanat, i ja sabem lo trist i esfereïdor d'aquests llocs en aquella època. Cosa per la qual és un edifici vergonyant per a molta gent per les coses que devien succeir allí. Sigui com sigui, s'ha de passar pàgina i la crua realitat és que tenim tot un conjunt arquitectònic que està totalment en ruïnes i que ocupa una zona bellíssima del litoral. Porta tancat més de quaranta anys, discutint si s'ha de reconstruir, passar-lo a diferents projectes privats, enderrocar-lo i fer-hi una zona verda….. I a sobre resulta que encara està catalogat com a edifici de Bé d'Interès Cultural Local i això dificulta la seva decisió. Per si tot això no fos tot, buscant informació per internet m'he trobat que aquest edifici és un dels més importants d'Espanya per a tot un enorme col·lectiu de gent (sorpresa absoluta per la quantitat de gent rara!!!) tant del país com de l'estranger que busquen edificis abandonats, sinuosos, terrorífics, enigmàtics, misteriosos. Vaja no sé quin adjectiu utilitzar, però té tela!!! M'indignen aquestes coses per la qual paguem a polítics i que aquests NO son capaços de desencallar situacions com aquestes. En fi, a veure si es decideixen d'una vegada i facin el que creguin més adequat. Però que desencallin aquest enrocat ja que la zona bé s'ho val i l'edifici està en una situació pèssima. Us poso una fotografia que he trobat d'una vista aèria perquè veieu lo bonic del paratge:



Bé, després d'aquest rotllo seguim amb el camí de Ronda. Deixem el Sanatori i arribem a la Platja de la Savinosa.


Atravessem la platja i continuem vorejant el litoral arribant a una de les platgetes que més m'ha agradat, i és la Platja del Capellans. És una petita cala solitària de terra fina que sembla treta d'una novel·la d'aquelles romàntiques. Imagino que si vens a l'estiu aquest component idíl·lic deu desaparèixer del tot!!!.



Continuem i a pocs minuts arribem a la Platja Llarga. I d'on ve el seu nom? Doncs aviat ho descobreixes. No s'acaba mai!!!!. Realment és llarga, llarga. Crec que arriba a 3Km de llargada. 



Continuem per roca i al fons ja veiem la Torre de la Móra.



Hem passat per la Platja Fonda o de l'Arboçar coneguda amb el nom de Platja Waikiki. Aquesta és una platja naturista d'accés una mica complicat. La sobrepassem i no ens podem resistir a fer-nos unes fotos a peu dels penya-segats. Ens assentem una estoneta gaudint de l'entorn i del magnífic dia que ara tenim. Doncs el sol i la temperartura són excel·lents!



El caminet s'endinsa una mica cap a l'interior i passem per entremig d'un pinar en el que es coneix com el Bosc de la Marquesa. Aquest bosc és ara un espai protegit i es va salvar de l'especulació urbanística dels anys 60 perquè la seva propietària (una marquesa) no va voler vendre els terrenys i els va conservar en el seu estat natural.


Aquí se'ns genera un xic de dubte, doncs el camí sembla que es bifurca. El més clarament marcat contínua per dins el bosc. Nosaltres però decidim deixar-lo i agafar una petita senda que torna cap el litoral. Després d'uns metres no massa clars tornem a sortir al mar on clarament tornem a tenir el camí marcat i ja veiem més a prop la Torre de la Móra. El camí més definit per dins del bosc no sé on deu sortir, és possible que s'ajunti amb aquest més endavant i recorri més tros el bonic Bosc de la Marquesa.



I així arribem a la Torre de la Móra. Data del 1562 i sembla que es va construir per controlar la pirateria que feien els moros en les nombroses incursions pirates que assolaren les costes en els segles XVI i XVII. Aquesta està ballada ja que està dins els límits d'un enorme càmping. Tot i així hi ha una porteta per la que entrar, ja que hi ha un acord de col·laboració entre el càmping i l'ajuntament per no impedir el pas del Camí de Ronda.


Passem per dins el Càmping de la Móra que està molt ben indicat amb fletxes de fusta groga el camí a seguir. Aquest càmping és un autèntica passada. Pel que he llegit hi ha forces detractors d'aquest, per haver permès la construció un càmping tant gran i tan aprop de la platja en una zona d'alt interès biològic i cultural (ocupa tota la zona de la Punta de la Móra). Aquí que cadascú opini el que cregui.



Baixem unes escales del càmping i passem a la Platja de la Móra. Aquesta està plena de xiringuitos i restaurants. Lògic tenint en compte la quantitat de persones que alberga el càmping.



Al final de la platja pugem unes escaletes i ens endinsem novament per dins el bosc.



Passarem per dins d'una urbanització seguint el seu carrer més litoral que un cop acabat tornem a agafar el camí que s'endinsa en una zona boscosa fins que sortir al Castell de Tamarit. Aquest és ara un recinte de luxe on es cel·lebren "Bodas, bautizos y comuniones". Aquí a  tret d'anècdota és on s'hi va casar l'Iniesta, jugador de futbol del Barça.



Rodegem el castell de Tamarit pel seu interior i sortim a la Platja de Tamarit que s'uneix amb la Platja d'Altafulla, lloc final del nostre recorregut. Anem avançant per la platja i just a la meitat tenim la Desembocadura del riu Gaià que és zona protegida. La sorpresa és que baixa força plè i arriba fins el mar no deixant-nos travessar. Bé, ens podíem haver descalçat que estem parlant d'uns 30-40cm màxim d'aigua, però… Quina mandra!!! I això que ens falten sols uns 400metres  per arribar a Altafulla. Observem que també està indicat Altafulla seguint el caudal del riu Gaià per la seva riba dreta allargant-se el recorregut 1Km. Decidim agafar aquest camí que ens portarà a la part alta d'Altafulla (que és on hem reservat el restaurant) i després ja baixarem a la platja. Doncs som-hi!


I així arribem a la bonica població d'Altafulla. Aquesta està bàsicament dividida en 2 per la N-340 (tot i que són 3 parts). Així tenim la part més turística tocant a la platja i el que és el nucli de la població un pèl més cap a l'interior. Ens dirigim al restaurant El Faristol. Aquest ens porta molts records de ja fa un munt d'anys, i ens ha agradat molt recordar vells temps. El seu estat decadent i antic li donen un toc molt especial i singular. 


Un cop dinats anem a buscar l'estació de tren passejant pels carrers d'Altafulla direcció a la platja.


El temps se'ns tira a sobre i com que avui és festiu els trens surten cada hora. Així desestimem anar a veure la bonica platja d'Altafulla i ens quedem a mig camí a l'estació de la Renfe per no perdre el tren.


I aquí s'acaba aquesta sortideta, tornant en tren a Tarragona en escassos 5 minutets de trajecte.



Ah! per cert, el viatge ens ha sortit gratuït, doncs l'estació estava tancada i no ha passat cap regidor. Mira, tot això que ens hem estalviat!


Sortideta molt recomanable per la seva facilitat i pel bonic dels paratges essent apta per a tots els públics i ideals per fer una excursioneta a amb nens.




Esperem que us hagi agradat.
Fins la propera.



Arnau, Txell i Onofre.














0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada