dijous, 15 de setembre del 2016

Mont Fuji (3776m)

INTRODUCCIÓ


El mont Fuji (Fuji-san) amb els seus 3.776m d’alçada és la muntanya més alta del Japó. És un volcà actiu amb poc risc d’erupció (última erupció data de l’any 1707). Aquesta muntanya és sagrada i venerada pel budisme i per tots els japonesos. Això ha comportat un allau de peregrinació, com si fos la Meca, on almenys un cop a la vida, un japonès ha de pujar, si o si, al seu cim.
Declarat Patrimoni de la Unesco des de 2013 com herència “cultural” que no “Natural”. Raonat perquè durant segles el mont Fuji ha inspirat a artistes i poetes essent objecte de peregrinació des de anys ancestrals.

Situat a uns 100Km al Sud-Oest de Tòquio, està ben connectat amb autobús. La seva obertura oficial d’ascensió és de l'1 de Juliol fins 7-10 de Setembre segons l’any. Dins d’aquest període estan oberts un gran nombre d’establiments ("estacions") al llarg de tot el recorregut per tal de descansar, dormir o prendre alguna cosa calenta per reconfortar-te. Això si, a preus gens econòmics.

Però anem a pams i resolem les primeres preguntes que un es fa si va al Japó:

Val la pena pujar-hi i perdre un o dos dies de viatge?
La nostra resposta és que SI per un únic motiu: La sortida de sol. Alpinísticament no té cap valor, doncs ho han convertit en un circuit totalment marcat, amb multitud de casetes/refugis al llarg de tot el recorregut i massificat de gent que resta tot atractiu alpinístic. Altre cosa és la bellesa de la seva sortida de sol, que nosaltres que ja n’hem vist unes quantes, puc dir que ha estat la més emocionant, gratificant i meravellosa que hem vist fins ara. Absolutament imprescindible! Però si la vols gaudir de veritat has de tenir present 2 consideracions: 1) Mira de tenir disponibilitat de més d’un dia diferent, doncs la possibilitat de mal temps és alta. 2) Evita en el possible les setmanes centrals d’agost (sobretot la setmana d’ Obon) i MAI en cap de setmana o sabràs el que és massificació de veritat!!!!

(Massificació:Foto extreta de wikipedia)

Pujar de dia o de nit?
Amb la resposta a la pregunta anterior ja està tot dit. Clarament de NIT ja que l’atractiu principal és poder veure la sortida de sol. El segon motiu és que els horaris de bus (com podeu veure explicats més endavant) fan difícil la combinació per fer-ho en un sol dia, precisant de quedar-te a dormir al poble i necessitar 2 dies. Ara bé, aquesta pot ser una bona opció si s’aprofita el primer dia per veure la zona del 5 llacs i llavors ja et quedes a dormir als peus del Fuji podent començar l'ascensió més d'hora que si ho fas sortint de Tokio.

S’ha de dur molt material?
Donat que tenen el camí molt definit i arreglat pots estalviar-te les botes (pel pes i volum que ocupa a les maletes) i substituir-les per unes bones bambes. Almenys un bastó va bé sobretot per la baixada i el que si necessites és roba d’abric de la part superior del cos (paravent i softshell o un plomes i tèrmica), sense oblidar guants i gorro, doncs el fred i vent (sobretot de nit) fan baixar molt la temperatura. Has de pensar en el sistema de capes, doncs la diferència tèrmica de la base al cim pot ser molt alta. Una motxilla petita/mitjana és suficient per dur alguna samarreta i complement, aigua i un xic de menjar energètic (si et falta quelcom hi ha multituds de llocs per comprar menjar i beure). I és clar, un bon frontal. Amb tot veuràs Japonesos amb una equipació impressionant! Fins i tot hem vist gent inhalant oxigen de petits envasos amb una boquilla que venen en les diverses estacions!!!

S’ha de pagar?
NO. L’ascensió és lliure. Ara bé, al començament de l’ascensió (a la 5ªestació) és pot fer un donatiu de 1.000 iens per la preservació i conservació del parc i et donen un petit llibret i un obsequi de fusta en agraïment. Els WC que et trobes a cada estació del recorregut costen 200 iens.

Quina és la millor ruta, és difícil orientar-se sobretot de nit?
Hi ha 4 rutes diferents (Yoshida, Subashiri, Fujinomiya i Gotemba), on la més coneguda és la Yoshida (És el camí clàssic i antic de peregrinatge dels monjos budistes. A més és on et deixen els autobusos directes via Tokio i la que hem realitzat nosaltres). Cada ruta té un color diferent i el camí està absolutament marcat i delimitat. És més, no pots sortir-te d’ell. Per tant el sorprenent seria que un es perdés. Aquí pots veure els diversos recorreguts: Rutes Fuji
Una altre raó per fer la Ruta Yoshida és que la sortida de sol es veu durant tota l'ascensió. Així si per algun motiu no arribes a temps al cim, la sortida de sol la veus des d'on t'hagis quedat. Per tant, és la ruta de primera elecció.

És molt dur, accessible per a tothom, passos tècnics?
L’únic requeriment és tenir un estat de forma acceptable/bo, doncs l’únic repte és superar el desnivell que és d’uns 1500m i tenir en compte que estaràs caminant per sobre els 3000m d’altitud amb la conseqüent dificultat per la menor pressió d’oxigen. El camí és sempre accessible i no necessites cap coneixement tècnic específic. Cert és que un desnivell de 1500m és alt, però es fan molt còmodament donat que sempre vas per camí. 


Així doncs, després d’aquest quatre comentaris inicials anem al gra. Queda clar que la ruta escollida i explicada a continuació és la Yoshida Trail.

ACCÉS

Es pot accedir directament des de l’aeroport (hi ha poca combinació de busos), també en tren (si encara tens el Rail-Pass actiu, però hauràs de fer combinació amb bus) o en bus directe de Tokio fins a la 5ª Estació que és la opció més còmode, barata i l’escollida per nosaltres. També, està clar, pots llogar un cotxe, però no és barat i passes per varis peatges que al Japó son molt cars (és més còmode, fàcil i directe el bus).


Per tant, si estàs a Tokio la millor alternativa per pujar al Fuji és l’autobús. Aquests surten de l’Estació de Shinjuku i costen 2.700 iens/viatge. El viatge dura unes 2h15minuts. Els horaris els pots consultar i reservar online en aquest enllaç: http://highway-buses.jp/fuji/

Compte que des d’abril de 2016 l’estació de BUS s’ha mogut de lloc i ara està en un 4rt pis de l'avinguda principal: Enllaç al mapa

FITXA TÈCNICA



MAPES




Powered by Wikiloc





CRÒNICA

Doncs bé, comencem a explicar aquesta aventurilla. El dia previst de l'ascensió era el dia abans, però hi havia avís d'huracà i pluja (res anormal en aquesta època de l'any) i vam decidir aplaçar-ho un dia on la previsió metereològica era més favorable. L'únic inconvenient de la previsió eren ràfegues de vent de 80-85Km/h, fruit de la cua de l'huracà. Buff!!! vam tenir dubtes però vam pensar que a recular sempre hi som a temps. A més, al Japó no s'hi va cada dia!!!!.
Així que un cop organitzat, marxem a l'estació de Shinjuku amb el temps just. Sortim del metro cap on indiquen la parada d'autobús i..... Estem despistats, no sabem ben bé quin agafar. Li demanem a un dels empleats que amb l'amabilitat que els caracteritza (i amb el poc anglès que parlen) ens indica que no és aquesta parada, que hem de seguir recte fins l'avinguda principal i girar a l'esquerra. Comencen els nervis perquè ens queden 5minuts. Correm, anem a l'avinguda principal i no veiem res! Coneixent la seva puntualitat ja segur que ha marxat. Vinga, calmem-nos i demanem que tot té solució. Després de demanar, clar que NO ho trobàvem! S'ha de pujar a un 4rt pis!!! Quan pujes hi ha una plaça gran on surten els busos (aquí l'enllaç). En fi, ja hi som. Ens dirigim a les taquilles i cap problema, queda encara 1 bus que surt en una hora i hi ha lloc (a les 19h15').  A més, ens canvien la reserva sense cost adicional. Buff! quin descans!!!


Ens esperem una estoneta i pugem a l'autobús, amb els seients numerats (l'ordre al Japó per sobre de tot) i fem un plàcid viatge de 2h 15 minuts fins la 5ª Estació del Fuji (Kawaguchiko)(2305m). Arribem al voltant de les 21h. Fa un fred i un vent que pela!!! No m'esperava tant fred amb el contrast de calor de Tokio! Agafem una mica de provisions a la botiga i comencem a caminar amb la negre nit al voltant de les 22h. (la foto de baix és de la tornada. Però l'he col·locat al principi de la crònica per il·lustrar la direcció de l'inici del camí, ja que evidentment a l'anar era de nit).


Just on cau la fletxa verda de la foto superior hi ha el centre d'informació on paguem 1.000 yens per persona (voluntari en concepte de conservació) i ens donen un petit llibret. El camí no té pèrdua i has de continuar per l'únic camí uns 400m on trobem els indicadors de l'inici de la Yoshida Route. (El color de la ruta és el groc).


És negra nit i no hi ha lluna. Fa fred i vent. El cel està totalment serè i és impressionant com brillen els estels i sobretot ens deixen bocabadats com es veuen de brillants i nítides les llums de les ciutats que es veuen al fons. Impressionant!!!



Després de deleitar-nos amb les vistes, continuem. Passem per una espècie de túnel per protegir-te de la caigudes de pedres i arribem amb facil·litat a la 6ª Estació (uns 30minuts).


Per si no ha quedat clar les "estacions" no són més que refugis que li donen aquest nom. En elles hi ha lloc per dormir, descansar una estona (1.000 iens/h) o menjar quelcom calent. Estan oberts tota la nit. Continuem per l'ampli camí. Ara la temperatura millora. No podem veure si al voltant hi ha vegetació, arbres... doncs la nit és negre com el carbó. Al fons divisem una multitud de llums. Que deu ser? Doncs si, son la multitud d'establiments/refugis que hi ha al llarg de tota la ruta!!! N'hi ha un munt!


El camí (salvant el continuo i acusat desnivell) és molt còmode de fer. Trobem multituds d'infrastructures per tal d'evitar despreniments de terra. Està cuidadíssim! Sols tenim una preocupació i és el fort vent. En el nostre Pirineu, ja hauríem reculat fa estona. Però aquí, amb les equipacions al llarg de tot el camí, decidim que si no ho veiem clar sempre tenim aixopluc. Així que continuem i arribem sense més incidències a la 7ªEstació per camí totalment còmode i ample.


El camí sempre et fa passar per davant de totes les estacions. Ara comença el tram més llarg fins a la 8ª Estació.


Aquí el camí canvia una mica. Fins ara era totalment llis i ara trobem zones més pedregosos amb algun punt que requereix posar les mans a terra en alguna ocasió. Avancem poc a poc, doncs el desnivell és acusat. Passem per multitud de refugis on tots posen 8ªEstació (suposo que saben que la 8ª estació és un dels punts d'espera aconsellats per fer temps, reposar i agafar forces abans d'atacar el cim. I això ho fan servir de reclam). Continuem i finalment arribem a la definida com 8ª Estació Real. Anem molt bé de temps, massa! Veiem que segueixen havent-hi llums de més refugis per sobre i decidim seguir, arribant a la denominada 8,5 Estació. El vent aquí ja és brutal!!! Hi ha un cartell que indica 1h al cim (des de la 8ª Estació 1h20minuts). Son les 2h de la matinada. Aquí és l'únic lloc on els llums estan apagats i no sabem que fer. No podem de cap manera esperar 2h assentats amb el fred i vent que fa. Ens trobaríen glaçats! i decidim baixar a la 8ª i entrar en un dels refugis per calentar-nos, menjar i esperar l'hora d'atac. Però quan ja anavem a recular, una japonesa ens diu que podem entrar, que no hi ha cap problema. Ostres! que bé. Entrem, ens descalcem i descansem força calents. En 1/2 horeta obren els llums i la gent es comença a despertar i comencen a equipar-se i menjar.
A la foto de baix (extreta de wikipèdia. No vaig fer cap foto) es pot veure més o menys l'interior d'un d'aquests refugis. Amb el terra de Tatami japonès on descansar una mica i unes escales al pis de dalt on hi ha les lliteres per dormir.


Descansem 1,30h aproximadament. Això si, pagant el canon corresponent (1000 iens/h) que per tres persones no és gens barat!!! Però la veritat és que ens ha anat la mar de bé. Hem pogut menjar calents, fer una migdiadeta i descansar fins que se'ns ha fet l'hora de l'atac al cim amb les piles carregades de nou.
Son les 4h15' del matí quan sortim del refugi. El fred es fa palès i el vent.... Ni us explico!!!! Brutal les ràfegues!!! Anem ascedint per terreny còmode amb l'única dificultat del desnivell i caminar per sobre dels 3000m. Arribem a la 9ª Estació. Estem a 3600m i queden uns 30 minuts pel cim. En aquesta estació no s'hi pot dormir. És molt petita. Som-hi!


Comença a clarejar. Això ja ho tenim a tocar. Un esforç més!!!



I arribem 2 minuts abans de l'hora de sortida de sol, a les 5h 12minuts al Torii del cim i...... Una altre vegada????? NO pot ser!!!!!! S'acaba de tapar el cel per complert. Com pot ser? Si era una de les nits estrellades més increïbles que he vist mai! El mateix ens va passar en l'última sortida al Gran Vignemale


Ens esperem al Torii. Estem sols. Una sort increïble!. Clarament l'huracà ha espantat a molta gent.

Les ràfagues de vent son impressionants i això ens dona esperances, ja que no es veu res de res!!!. I de cop i volta........


El fort vent va movent els núvols a gran velocitat. I entre núvols i núvols......... BRUTAL!!!!
Anem veient com surt el sol a l'horitzó.


Amb els núvols encara és més espectacular!. Doncs els núvols agafen un color vermellós potentíssim. Es va obrint i  tapant en segons i hem d'esperar el moment just, sense saber si veurem el sol o no. I aquesta intriga potencia l'expectativa, emoció i la bellesa del moment.


ESPECTACULAR!!!!!!!! MAGNÍFIC!!!!!! MÀGIC!!!!!!! SENSE PARAULES!!!!!!

Fixeu-vos com l'Arnau s'ha d'agafar al pal del Torii per por que el vent se l'emporti!!!!


No tinc paraules. Sens dubte ha estat un del moments muntanyencs més màgics i espectaculars que hem viscut. Els colors, el contrallum, l'emoció..... Ha sigut  Increïble!!!
Seguim pujant i en un minut som a un dels cims del cràter.  Ara si, el cim oficial del Fuji amb 3776m d'alçada i punt més alt del Japó.


I com no, la foto oficial nostre! Tot i dir que l'Arnau no les tenia totes a jutjar per la cara que fa! Però ja se sap, que els pares..... Estava cagat de por pel vent!!!


Ara ja no veiem res. S'ha tapat per complert. Al cim està tot plè de casetes tapiades que no sé quin sentit tenen. Potser s'obren més al matí. La veritat és que no ho sé.


La visibilitat és quasi nul·la i com hem dit el vent huracanat al voltant de 100Km/h segur. Així que del tot impossible fer la volta al cràter. Es tarda sobre 1hora i mitja a fer la volta i al costat oposat es pot veure l'ombra piramidal del Fuji amb el sol. Una llàstima! Fent la volta assoleixes també els 8 punts que conformen el cim del Fuji: Kengamine (剣ヶ峰), Hakusandake (白山岳), Kusushidake (久須志岳), Joujugatake (成就岳), Izugatake (伊豆岳), Asahidake (朝日岳), Sengendake (浅間岳) y Mishimagatake (三島岳). Lògicament impossible de fer per les condicions climàtiques a més que tampoc veuríem res. Poso la fotografia de baix extreta de la wikipèdia perquè us feu una idea de lo fantàstic que ha de ser poder fer la volta al cràter.



Toca descendir. La ruta és circular i NO és baixa pel mateix lloc que es puja. Aquest japonesos són organitzats en tot!!! Així que continuem cap a l'esquerra seguint les construccions de la foto superior al cràter buscant la baixada que trobem sense problemes. És una ample pista a l'estil de pedrera volcànica/tartera xica. Ho fem ràpidament. Les pedretes ens colpegen a cara i cos aixecades pel vent. Així que anant amb molt de compte, però rapidet, anem baixant per intentar perdre desnivell i que la muntanya ens pari el vent.


És tot un festival. En segons està totalment tapat i de cop tenim unes vistes fenomenals. I això es va repetint contínuament.


A mida que perdem alçada, i va passant les hores, els intervals de núvols son menors i ens deixen veure tota la zona dels 5Llacs. A l'estiu és poc habitual tenir una  vista a l'horitzó tan clara. El que sols veure és un mar de núvols amb el sol per sobre, que sens dubte també deu ser d'embadalir-se.


Seguim baixant. Tinc que agafar a l'Arnau per darrera, doncs alguna ràfega se l'emporta. El camí còmode, ample, sense cap problema.


I arribem a l'únic punt conflictiu del recorregut. I dic conflictiu per puntualitzar l'únic lloc on et podries equivocar. La baixada del cim fins aquí és compartit per dues rutes (Yoshida i Subashiri) i a partir d'aquí se separen. Un cartell claríssim indica la direcció de cada una. Per tant continuem per davant la caseta seguint la nostra ruta. La Yoshida route.



Continuem pel camí veient ja al fons la 7ª Estació. Seguim agafant l'Arnau, doncs no ens hem de despistar  de les fortes ràfagues. Al fons veiem tota la Regió dels 5 llacs.


El contrast de la terra volcànica vermella amb la vegetació verdosa és impactant.


I així arribem a la 7ª Estació.


Seguim sense incidències i perdem alçada ràpidament. Passem per sota d'un cobert per evitar caiguda de pedres. I més avui amb el vent que fa.


De cop comencem a entrar a zona boscosa.


Ara podem veure el camí que vam fer de nit a l'anada amb totes les estacions ben visibles i que a l'anar sols veiem llums a l'horitzó.


Si fem un zoom ho veiem més clar. També veiem la gran quantitat d'estructures fetes per evitar esllaviçaments i el munt de refugis que hi ha al llarg del camí de pujada.


En aquest tram final es comparteix el camí de pujada i de baixada.


I tornem a passar pel túnel que ja vam fer a l'anada.


Carai, ara observem bé el paisatge que a l'anada amb la negre nit no havíem vist.


I per fi arribem a la 5ª Estació i punt d'inici de l'ascensió. Des de aquesta i degut a l'huracà podem veure clarament el cim, que és molt difícil de veure a l'estiu que sol estar quasi sempre tapat de núvols. Avui ben serè!


Anem a la parada de Bus per intentar canviar l'hora que teníem, ja que havíem calculat uns temps (sempre solem tardar més dels temps estimats. Però aquí ha estat el contrari. Les estimacions oficials són massa generoses) i a més també havíem comptat 1,30h més per fer la volta al cràter  que no vam poder fer per les condicions climàtiques. Tenim sort i hi ha lloc. I seguint amb la gran amabilitat japonesa ens canvien els horaris sense problemes. Així sols ens hem d'esperar 1/2horeta i... cap a Tokio a descansar!.
Arribem a l'hotel i dormim fins a mitja tarda i després......Toca celebrar el cim amb un bon sopar!!!!


No us explicaré els riures de la foto inferior. Però imagineu la combinació: Txell + descalça + Vi......Ja, ja, ja!


I així finalitza aquesta aventureta. Com ja hem dit repetidament el Fuji és amb els seus 3776m el cim més alt del Japó, però malgrat la seva notable alçada no té cap valor alpinístic per les facilitats i multitud de serveis que et trobes en tot el recorregut. Ara bé, la bellesa de la sortida de sol és la millor que hem vist mai i va ser realment molt, però que molt emocionant. Ara entenem el perquè de la bandera del Japó.
Absolutament aconsellable!!!!




Fins la propera!

Arnau, Txell i Onofre.










0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada